“The New Yorker” va comparar les observacions del President dels Estats Units sobre els atemptats d’agost i les paraules del President de la Generalitat. Directe.cat se’n va fer- ressò de la comparació. Ressaltava que mentre Donald Trump fomentava l'extremisme advocant per executar els terroristes islamistes amb bales banyades en sang de porc, Carles Puigdemont enaltia la democràcia i els valors intrínsecs de la llibertat. Jon Lee Anderson hi deia literalment: “La declaració del govern català és la classe de declaracions que els anteriors Presidents americans haurien fet, sensibles al seu paper de guies morals i protectors de tots els seus ciutadans”.
Ian Moore Wilson, canadenc, va ser una de les víctimes de la matança de les Rambles. La seva filla Fiona, policia de Vancouver, ha escrit aquestes belles paraules: «en mig d’aquesta tragèdia el meu pare hauria volgut que tots els del seu voltant poséssim el focus en els extraordinaris actes d’humanitat que la nostra família ha experimentat en els darrers dies» i dóna les gràcies «als primers responsables de Catalunya que han arriscat les seves vides per la seguretat dels altres». Aquests testimonis evidencien que els medis internacionals s’han adonat que la catalana és una societat que s'autogoverna de manera natural en les condicions més dramàtiques.
L'oligarquia política i mediàtica espanyola no ho pot suportar. No poden admetre que els Mossos d'Esquadra actuïn amb el mateix nivell d'eficiència professional que la gendarmeria francesa, l'Scotland Yard britànica o la policia belga, sense esperar les seves instruccions. Els exaspera que les ambulàncies, els metges, els hospitals assisteixin les víctimes amb la mateixa competència que a París, Berlín o les altres ciutats europees. Els desconcerta que els barcelonins reaccionin amb el mateix pànic inicial i amb el mateix civisme i la mateixa solidaritat amb les víctimes després que a la resta d’urbs europees assaltades pel fanatisme. Els irrita que la multitud de la Plaça de Catalunya adopti la frase que Joan Tardà va espetegar a Mariano Rajoy a la sessió d'investidura de juny de 2016: “no els tenim por”.
L'oligarquia espanyola no admet que els ciutadans de Catalunya siguin majors d'edat, no els necessiti i hagin decidit emancipar-se del Regne d'Espanya. No suporta que el guiatge moral dels nostres dirigents s’inscrigui en la normalitat dels països de tradició democràtica. La dignitat de Barcelona i Catalunya sencera davant dels atacs vils dels fanàtics del Daesh els exaspera perquè els posa en evidència. No hi ha cap classe dirigent, ni cap conjunt de mitjans de comunicació de cap país de tradició democràtica que hagi tractat les reivindicacions catalanes amb la vilesa amb què ens han tractat els dirigents polítics, institucionals i mediàtics espanyols. Només cal comparar el tractament de les institucions i reivindicacions escoceses fet pels mitjans de comunicació de Londres amb el portat a terme pels periodistes de Madrid.
En els dies i setmanes vinents els mitjans de comunicació espanyols manipularan la desolació criminal que s'ha abatut sobre Barcelona i Cambrils per dirigir-la contra el procés vers el referèndum. Ho han fet des de l'hora zero i la fúria de la “Brunete” mediàtica s'incrementarà a mesura que el Parlament i el Govern acompleixin el seu mandat democràtic. Repetiran la campanya d'intoxicació que van portar a terme després dels atacs terroristes de l'11 de març de 2004, quan, contra tota evidència van sostenir que ETA havia participat en la matança de l'estació d'Atocha i la resta de trens, durant anys. La Brunete mediàtica les dirà de l'alçada d'un campanar.
Cal mantenir la dignitat que hem demostrat davant de tot el món. Cal defensar els nostres drets i les nostres conviccions amb la màxima fermesa. Però no paga la pena indignar-se amb els indignes. No paga la pena indignar-se amb els que barrejaran els crims horrorosos d'aquest agost amb les aspiracions més nobles d'un poble.
