La setmana passada la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va vincular la Generalitat amb una dictadura independentista. Llàstima que no esmentés que justament són els representats de la Generalitat els que estan sent perseguits per posar urnes el 9N. O que l'estat, escudat en la Constitució, està usant tots els instruments disponibles per intentar emmudir cada una de les reivindicacions catalanes.
I és que els fets de les darreres setmanes van en aquest sentit. Mentre l’estat està finançant la Fundació Francisco Franco, l'Audiència Nacional ordena investigar l'ANC per sedició i rebel·lió. També s’ha pogut escoltar a García Albiol del PP defensant el Pla Hidrològic i dient que les Terres de l'Ebre són “quatre vots”. Novament tornem a ser al punt de fa uns 15 anys, i segurament només com a país sobirà podrem salvar el Delta de l'Ebre.
Ciudadanos també ha avisat que denunciarà la retirada de vestigis franquistes. Inés Arrimadas , la seva líder a Catalunya, ha assegurat que Catalunya no necessitava tantes ‘ambaixades’ ja que té un nivell d'exportació molt més elevat que altres comunitats, o sigui, que no li calen tants esforços com fan altres comunitats. La veritat és que m’agradaria saber com pensen crear ocupació sense l’exportació.
Al PSOE volen integrar als independentistes en un règim federal, però a l’hora de la veritat no els envien ni el document amb les seves propostes ja que no n’esperen cap acord. A més, en el seu comitè federal es van poder sentir declaracions com “Cap relació amb els independentistes, a Extremadura ens maten“.
Errejón de Podemos diu que ni ERC ni CDC volen el referèndum perquè saben que el perdrien (ja ha oblidat el 9N i 27S) i Pablo Iglesias afegeix que ells “Son la millor garantia de la unitat d’Espanya”. I mentre van dient això, En Comú Podem es queda sense grup i accepta que se l'exclogui de la ronda de contactes amb el PSOE.
I mentre ens exclouen, ens menyspreen o fan com si no existíssim, resulta que del Pla de Rodalies de RENFE (2009 – 2015), a Madrid s'han executat un 100% de les actuacions previstes, i a Catalunya tan sols un 7%. Com s’explica aquesta diferència? Ens queixem per vici?
