Dilluns, 28 de setembre de 2020 - Edició 795
La República

La Diagonal, la Meridiana i Garcia Lorca:

En l'acte per commemorar el primer aniversari de la Societat Civil Catalana (SCC), el vicepresident segon José Rosiñol de la SCC, ha comparat l'acte que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) prepara […]

Avatar
Francesc Bonastre i Santolària 26/04/2015

En l'acte per commemorar el primer aniversari de la Societat Civil Catalana (SCC), el vicepresident segon José Rosiñol de la SCC, ha comparat l'acte que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) prepara per a la diada de l'onze de setembre de 2015 amb l'entrada de les tropes franquistes per la Diagonal de Barcelona el 26 de gener de 1936: “En contexts diferents uns van entrar per la Diagonal i altres intenten entrar per la Meridiana”. “Tots els nacionalismes essencialistes tenen la mania d'entrar per les nostres avingudes…uns van entrar per la Diagonal (Les tropes franquistes) i uns altres pretenen entrar per la Meridiana”.

http://www.ara.cat/politica/Societat-Catalana-ANC-Diagonal-Meridiana_0_1344465813.html

http://cat.elpais.com/cat/2015/04/24/catalunya/1429837070_805769.html

Aquesta associació que s'apropia de la representació de la societat civil catalana amb el nom s'identifica amb el nacionalisme espanyol, la qual cosa per si mateix no és dolenta, però demostra qui forma part i quins arguments tenen. Així Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-Partido Socialista Obrero Español), Partit Popular de Catalunya (Partido Popular), Ciudadanos (Ciutadans), i d'Unión Progreso y Democracia. Són els representants de la dita societat civil catalana!?

Els mals instints de dita gent, queden reflectits per la comparació entre l'entrada de les tropes franquistes per la Diagonal i la manifestació que vol fer l'ANC. Em sembla molt greu fer la comparació entre un exercit de militars revoltats contra la democràcia i el poble català que vol un estat propi.

Dita comparació equival a posar en el mateix sac dos concepcions ideològiques totalment diferents, però també dos models d'actuar diferents. Els contexts són importants, els que van revoltar contra la II República volien acabar amb una ideologia democràtica, liberal parlamentària i de pensament reformista de l'educació, del paper social de l'església i de les reformes laborals. Certament, existien idees de revolució més enllà d'aquest pensament, però no tenien el poder polític i si actuaven eren en part per les lentes reformes de la II República. Si es va produir violència revolucionària, aquesta majoritàriament va ser com a conseqüència del cop d'estat dels militars. En canvi, la violència dels militars revoltats va anar més enllà de tornar a certa normalitat, o de protegir l'ordre social i la propietat privada. Vol eliminar fins i tot físicament, tots els opositors a la seva manera de pensar i actuar, i ho fa fer mitjançant la Llei militar a la seva conveniència i, més tard, utilitzant la legislació de la dictadura franquista. Clar, que en els primers temps, ho fa per la força de les armes i el poder polític sense cap oposició.

Pel que fa al nacionalisme essencialista, estableix qui i què ha d'ésser homologat com a nacional i, per contra, qui o què ha d'ésser considerat aliè i en conseqüència exclòs. Històricament, el nacionalisme essencialista ha desenvolupat en moviments populistes i feixistes. Per tant, els que fan la comparació entre el nacionalisme feixista i nazi, i el nacionalisme català de caràcter democràtic, liberal, diuen mentides per desprestigiar. És la cançó de La Raça Catalana

http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/11823/la-raca-catalana

i la Hispanofòbia del Catalanisme http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/13533/hispanofobia-del-catalanisme

El pitjor, és que els que fan dites comparacions, generalment no ha condemnat el Franquisme i, són partidaris de revisionisme històric espanyol en què el Franquisme no va ser un règim totalitari, si no que va ser un règim autoritari http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/13684/combats-per-la-historia

Que el Franquisme va ser un règim totalitari queda provat amb la mor de Garcia Lorca; nous documents que quasi tenen 50 anys (Són de juliol de 1965), del mateix règim, però 29 anys després de l'execució del poeta i 26 anys de l'acabament de la Guerra Civil, demostren la responsabilitat del Franquisme i les mentides i la manipulació a les que podien arribar.

http://www.eldiario.es/sociedad/Nuevos-documentos-franquismo-implicacion-Lorca_0_380063061.html

http://cadenaser.com/seccion/cultura/

La versió Franquista http://cadenaser.com/ser/2015/04/22/cultura/1429721554_396463.html explica com va ser detingut perquè es van presentar tres individus (Un d'ells Ramón Luis Alonso, que havia estat diputat de la Confederación Española de Derechas Autónomas

http://www.culturandalucia.com/FEDERICO_GARCIA_LORCA/El%20hombre%20que%20detuvo%20a%20Garc%C3%ADa%20Lorca%20-%20Ian%20Gibson.pdf ) amb una ordre del Govern Civil de Granada. Així mateix descriu com el van detenir i que va ser empresonat en les dependències d'aquesta institució.

També diu que la Falange Local es va interessar per la seva persona i que pretenien la seva llibertat, que no van aconseguir. I més tard s'especifica que Garcia Lorca va ser conduit amb un cotxe amb un altre presoner al terme de Viznar (Granada) i que a prop de Fuente Grande, van ser passats per les armes.

El més trist de tot, és que a pesar de “sin actividades conocidas”, estava “conceptuado como socialista por la tendencia de sus manifestaciones, y por lo vinculado que estaba a Fernando de los Rios” i, “Figura como masón, perteneciente a la logia Alhambra con el nombre de Homero”. Per acabar, “se significa que estaba tildado de pràcticas homosexuales, aberración que llego a ser vox populi, pero lo cierto es que no hay antecedentes de ningún caso concreto en tal sentido”.

En fi, tota una argumentació com la que fan servir alguns, per desprestigiar i per condemnar els opositors al seu nacionalisme veritablement essencialista.

Relacionats