Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

La Diada i la responsabilitat dels 70 diputats independentistes (12/09/2018).

La Diada i la responsabilitat dels 70 diputats independentistes (12/09/2018). La Remor, extremitat del club Churchill (Puigcercós, Madí, Vendrell,…)  va tirar milers d’octavetes des d’un balcó del carrer de Bailén, […]

Vicenç Plans
Vicenç Plans 12/09/2018

La Diada i la responsabilitat dels 70 diputats independentistes (12/09/2018).
La Remor, extremitat del club Churchill (Puigcercós, Madí, Vendrell,…)  va tirar milers d’octavetes des d’un balcó del carrer de Bailén, durant la manifestació per la independència de la Diada d’enguany. Aquesta gent pretén impulsar la unilateralitat, tot desenfocant deliberadament el punt d’atenció.
La responsabilitat de conduir la independència és dels partits polítics independentistes, des del parlament de Catalunya, i fent el que escau en aquests casos: actuar unilateralment dins d’un estat de dret català. Fora d’això, de la responsabilitat dels 70 diputats elegits per realitzar aquest  mandat, fruit del contracte electoral, no hi ha res més.
No és de rebut traslladar el lideratge de la unilateralitat al carrer si els polítics i les institucions no s’hi comprometen ni s’hi esforcen. Correspon als líders polítics, un cop han tingut el suport electoral i l’aval d’una manifestació de més d’un milió de persones, actuar i aprofitar els plens del parlament de Catalunya per actuar amb determinació i coherència política, tot donant instruccions clares al Govern i a la nació.
La reacció de la Remor, quadres de partits diversos que viuen de negociar en nom del catalanisme mobilitzat, ha sorgit, quasi de forma automàtica, en el moment en que s’han sentit els primers xiulets a Rufian i Tarda en els seus actes públics. Això no els ha deixat indiferents, ja que podia ésser l’inici de la fi dels seu ferri control sobre determinades àrees de la política catalana i del procés d’emancipació nacional.
Els xiulets tenien i tenen sentit, ja que en Tarda, i ara també en Rufian, i segons com també en Torra, ja no treballen explícitament per la independència de Catalunya, si no per negociar diverses solucions que no són ni la llibertat nacional ni el rescabalament moral. I si tot plegat està amenitzat per la complicitat dels presos i exiliats polítics, el panorama encara és més electritzant en relació a la manca de respecte a les aspiracions populars per la plena independència i per fer de Catalunya un estat independent en forma de república.
No cal dir que les octavetes llençades, van ésser recollides, una per una, i degudament dipositades a les escombraries. El sentit comú ciutadà no té cap esquerda.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.