En aquesta disbauxa i dicotomia d’opinions a les que ja ens tenen acostumats RAC1, avui, en el programa d’en Jordi Bastè, El mon a RAC1, s’ha fet una bany d’escuma i massatge en favor d’en Gerard Quintana, a ran de la seva intervenció en el programa de TV3, El convidat.
El tema arriba per l’allau de comentaris fets en les xarxes socials sobre el seu catalanisme dubtós. El d’en Quintana, o d’en Yerar, com alguns deien per la forma de pronunciar la G. I parlo de catalanisme quan amb la seva esposa, per cert declarada catalanista on les hi hagi segons va dir ella, i als seus fills en tot moment van estar parlant en castellà. Fins i tot el convidat, l’Albert Om va haver de canviar de llengua i parlar, també, en castellà.
Està clar que la sarna no pica per igual a tothom i cadascú rasca segons li convé i aquest ha estat el cas d’avui. La defensa aferrissada d’en Gerard Quintana ha estat de més. Potser haurien quedat molt millor deixant el tema al calaix però s’han volgut nomenar redemptors. I sense cap mena d’escarafalls han defensat el fet de poder parlar en les dues llengües sense recordar tots els davantals i crítiques fetes pel mateix Bastè en defensa de les pel·lícules en català. Fins i tot al límit de l’avorriment. O som, o no som. O volem el català per tot o només quan ens convé i als amics els toca el rebre. Cal ser curosos i recordar el que es fa i es diu.
El senyor Gerard Quintana pot gaudir i exhibir la seva catalanitat com vulgui, faltaria més, però aprofitar allò que li dóna diners, els concerts, per manifestar-ho i després viure e Eivissa i parlar el castellà dins de la família té molt poc a veure. No se semblen en res. Recordo quan va decidir plegar. Va dir que ja havia exhaurit una etapa de la seva vida, però està clar que els diners no duren tota una vida i el fet de tornar a fer concerts, és una sortida clara i manifesta. Però no cal que siguin amb un elevat cost pels ciutadans. Potser caldria recordar que els nous concerts de Sopa de Cabra han estat subvencionats? Tots menys el de Lleida, en el que l’alcalde Ros va dir que no calia pagar per ser català. O potser perquè no volia pagar per tornar a escoltar les cançons que ja coneixíem. No seré pas jo qui digui no a algunes subvencions, però penso hi ha una majoria de gent que opina que no cal pagar per mostrar el carnet de catalanitat.
Quan les conviccions personals són d’una forma cal mantenir-les sempre. I no em val, com he llegit en algun comentari, que potser a Eivissa les escoles són en castellà. Dubto siguin com les de la meva època i la de molts catalans i catalanes que vam viure immersos en la dictadura. Eren obligades. Tant sols valia el castellà, llavors dit espanyol. Però no li vam fer fastigs a la llengua materna i ens varem posar d’acord per no perdre uns arrels que ens han portat fins aquí. No cal cantar victòria perquè ens queda molt per fer.
De totes formes, en el programa, l’hoste d’en Om va fer gala de les seves formes i maneres, afirmant que havia conduit borratxo i drogat. Doncs faré servir unes paraules habituals a Twitter, #etfelicitofill i #unaplaus. No sé si a molts dels espectadors els va fer gràcia aquestes afirmacions, però en el meu cas puc dir que em van fer pena, molta pena. Va voler fer-se el guai i modern i va quedar a l’alçada de la sola de les sabates. Quina imatge més vergonyosa. Espero no la transmeti als seus fill i faci com amb la llengua. No ho comenti.
Penso que tot plegat va ser un autèntic despropòsit. Una forma absurda de donar a conèixer un personatge. Hi ha moments en els que és millor mossegar-se la llengua, si cal fins a sagnar, abans que dir segons quines paraules.
De totes formes, a can RAC1 poden seguir amb el seu proselitisme en favor del català quan els convingui i defensar el castellà, també. Però si els puc garantir que la meva fidelitat pel programa serà menor. De totes formes haig de suposar que les consignes donades des de Direcció deuen ser unes i sense rèplica. El conte deu tenir clar quines són les seves opcions. Com quan van treure l’edició del seu diari en català. Haig de suposar va ser a contracor i per una raó bàsica. CiU ja era al govern i calia donar un pas. Però també tenen les idees clares amb els atacs que estan fent sobre el tema de TV3. La volen fer caure? Potser volen ampliar l’actual canal de televisió i ser més visibles?. Potser no ens adonem i ens quedem sense allò que sempre hem defensat.
Per cert, no hi ha carnets de catalanisme, ni de catalanitat i de català. Tant sols és un nou invent del món modern per diferenciar. I per sort, els que ja venim de lluny, sabem qui són i què van fer els del Grup Godó en els pitjors moments de la historia del nostre País.
