Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

La CUP segueix patint la influència dels astres

Exactament fa un mes, la lluna nova i les especials conjuncions astrals d’aquell dia –sol, lluna i Mercuri aplegats dins la constel·lació de l’Escorpí– havien provocat l’embolic de la desaparició […]

Stella Firinu
Stella Firinu 11/12/2015

Exactament fa un mes, la lluna nova i les especials conjuncions astrals d’aquell dia –sol, lluna i Mercuri aplegats dins la constel·lació de l’Escorpí– havien provocat l’embolic de la desaparició del líder de la CUP, Antonio Baños, que Jordi Basté havia esperat en va a RAC1 a causa, sembla, d’un constipat improvís que havia deixat el cupaire encadenat al llit. Avui, exactament un mes després, una altra lluna nova agita els ànims dels cupaires. És una lluna nova conjunta a Saturn en el signe del Sagitari i sembla que sigui presagi de funestes conseqüències per a la societat i per al món en general. Si hi afegim que –després de 2.373 anys– Mercuri, Venus i Saturn estan perfectament alineats al damunt de les tres piràmides de Gizeh, doncs es veu que alguna cosa s’està capgirant de debò. I no em refereixo al grup municipal de la CUP, Capgirem Barcelona, sinó a la cúpula del mateix partit que, cada dia més, demostra allunyar-se del camí cap a la independència amb el qual havia iŀlusionat el primer nucli dels seus votants.

Avui mateix, per exemple, l’exdiputat de la CUP, Quim Arrufat –que pertany al signe del Sagitari i doncs pateix directament la lluna problemàtica d’avui–  ha anunciat que el proper 20 de desembre, si decideix anar a votar, ho farà per la coalició En Comú Podem, és a dir, per una coalició no independentista! El cupaire antisistema donarà el seu vot a la Santíssima Trinitat constituïda pel Pare (Pablo Iglesias), el Fill (Ada Colau) i l’Esperit Sant (Xavier Domènech). Arrufat votarà per aquella tríada que en el seu cartell electoral sembla voler evocar el concepte místic de “les tres gràcies” –o sigui les tres germanes Gràcia, Gracieta i Gràcies-Al-Pardal– perquè, ha dit “és l’únic partit a nivell espanyol que fa propostes sensates”. Que no sigui independentista, tant s’hi val. Per començar, l’important és que no sigui el partit del dimoni, Artur Mas. Que se sap que cada història té un bo i un dolent, i la CUP ja s’ha assegurat el paper del bo mentre que als convergents, pobrets, els ha quedat el paper de mafiosos, delinqüents, membres de la casta i qui té fantasia que n’afegeixi.

I votar Esquerra Republicana? No, que estem bojos? Iŀluminat pels astres d’avui, Arrufat ha explicat que ERC hauria trencat la coherència de l’estratègia dels independentistes presentant-se a les eleccions de manera unilateral. Com si els seus companys no continuessin trencant-la des de fa més de dos mesos. I el mateix ha dit el diputat cupaire Albert Botran, que ha acusat Convergència i Esquerra Republicana de no actuar en clau de procés en aquestes eleccions pel fet d’haver-s’hi presentat per separat i no juntament com van fer el 27-S. Perquè potser pensa que vetar el president escollit per unes 1.600.000 persones vol dir “actuar en clau de procés”. Els cupaires segueixen intentant manar on no els pertoca, però potser no en tenen culpa, potser és culpa dels astres només.

Relacionats