La cosa s’embruta

 
 
                              La cosa s’embruta
Tenim mala tela al teler; quan al problemàtic judici de la vergonya contra tos els catalans, en que la justícia te preferències a l’hora d’escoltar acusadors i defensors, hi afegim l’entrada en campanya electoral, amb fitxatges de personatges que esperen fer historia passant per la política mitjançant partits hereus del feixisme i nostàlgics del franquisme, i mitjans de comunicació venuts al millor fabricant d’idees per endossar als prou menyspreats ciutadans , en especial als de Catalunya, n’hi ha per fotre el barret al foc. I per si no teníem prous papers als jutjats, a arribat la guerra de llaços i colors, que sembla que no tenen el mateix significar per a tothom; però s’ha de ser molt curt d’enteniment per no entendre que no son els catalans qui fan por a la resta de l’estat, sinó l’independentisme , perquè seria perdre el cap de la bèstia grossa.
Totes les campanyes electorals tenen el mateix discurs; oferir allò que no tenen i que saben que no tindran, i prometre allò que saben que no compliran , i aquí és allà on els ciutadans ha de saber escollir , perquè de miracles ja no s’en fan ( i no crec que sent hagin fet mai).  Jo voldria preguntar a qui sàpiga mes que jo ,( que se que es molta gent) , si existiria tanta vocació per la política, si el partits no s’alimentessin del diner públic , ho sigui que es tinguessin de finançar per ells mateixos , amb les quotes dels associats, sistema que s’hauria de contemplar amb una nova llei de finançament dels partits en  que no hi tinguessin cabuda els bancs ni les empreses. .Estan reeixint molts salvadors de la pàtria, que fins i tot tornen cantar el “Cara Al Sol”; compta que per aquest camí i amb aquest soroll , es podria despertar al Comitè d’Orriols, i la podríem embolicar fort; val mes que tothom estigui quiet i callat que son mes macos.
Màrius  Viella     La Bisbal d’Empordà 29-3-2019   T/. 972640762