I es comença canviant el color de les parets, es passa per posar parquet i s’acaba fent canvis també als banys.
Resulta que les aixetes de la cuina perden aigua. Va, posa la vitroceràmica que és més neta. I un armari perquè als pisos d’avui en dia no hi ha rebost com a casa l’àvia. Canviarem les cortines també. La campana extractora fa temps que no funciona.
Escoltarem al pater familias, que a més, és qui pagarà les obres. Alguna baralla entre fills perquè un tindrà una habitació més gran, més nova o més lluminosa que l’altre.
Les finestres passaran a ser totes d’alumini, bé, això ha dit el pater familias, que com que ha dit que ell paga s’han de posar. Després ja discutirem si calia o no.
Perquè volem tenir dret a decidir si els mobles són del Ikea o anem a La Garriga. I si volem fer les obres les fem, encara que els de l’escala de veïns ens facin boicot a l’ascensor.
I posarem una estora a la porta que posi “Benvinguts a la República Independent de Casa Nostra”.
Perquè si volem fer la casa més gran, haurem de tenir dret a decidir…
De moment, veurem si això va de debò. Veurem què vol dir quan diu el què diu. Veurem si això no ha estat res més que una plataforma de projecció del malmès candidat. Veurem…
