La CAL presenta el programa Xerrem i es marca com a objectiu estendre la iniciativa el proper curs

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), ha presentat avui al Col·legi de Periodistes de Catalunya el programa Xerrem, que consisteix en reunir setmanalment persones que no parlen bé el català perquè guanyin fluïdesa i confiança a l’hora d’expressar-se, i n’ha fet un balanç molt positiu. El president de la CAL, Pep Ribas, ha obert el torn de parlaments explicant que la CAL s’ha abocat en el projecte després de l’èxit de la prova pilot a Sants perquè ‘tenim clar que en podem treure profit’. L’impulsor del programa, Jordi Esteban, ha remarcat que l’objectiu del programa és ‘col·laborar en la millora de l’ús social del català, enfortir la cohesió social i fer estimar el país’. Esteban ha detallat que ara mateix hi ha una quinzena de grups de conversa que apleguen persones de totes les edats i de diverses procedències. A banda de consolidar els grups existents, la CAL ja treballa per estendre la iniciativa arreu del país el proper any. A l’acte també hi ha intervingut una dinamitzadora, Sagrament Torné, que ha revelat que la seva funció és ‘orientar i corregir els errors que puguin cometre els participants en la pronunciació’. En cap cas, ha aclarit ‘es donen lliçons gramaticals perquè ‘del que es tracta és de xerrar’. Una de les participants en el programa, Anna Maria Pans, ha deixat clar que ‘en poques sessions he guanyat molta fluïdesa’ i ha subratllat les dificultats que té per trobar espais on parlar català, atès que al seu barri a l’Hospitalet, un 80% de la població parla castellà. La xerraire, que va néixer a Guadalajara, ha emfatitzat que s’hi va apuntar perquè sentia ‘vergonya de no parlar català quan ara ja sóc més catalana que castellana’. El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha tancat l’acte avalant el programa perquè ‘té un valor pràctic en fer-los guanyar fluïdesa i alhora té un altíssim component cívic perquè fa país’. El dirigent ha esperonat la CAL a crear més grups per promoure l’ús social del català.