BARÇA 2-0 GRANADA
Victòria important dels culers que han signat una de les millors arrencades de lliga que es recorden justament quan els nostres enemics fan tot el contrari. Tot i que el joc del Més que un club no va ser tan fluït com en d’altres partits, ràpidament els catalans van agafar avantatge amb la pilota i arraconaren a un Granada que no li va girar la cara al partit; malgrat un inici esbojarrat on cap dels equips tenia la possessió de la pilota, poc a poc el Barça va recuperar l’esfèric i va començar a fer el seu joc. Després d’un parell d’ensurts de la mà d’en Floro ‘a que te meto, primo’ Flores y de Siqueira, deguts a la falta d’entesa entre la parella inèdita de centrals, Song i Mascherano –però impecables tots dos a nivell individual-, va arribar la primera oportunitat del partit pels culers de part de Cesc, que va enganxar una rematada al fil de l’àrea que va aturar Toño. Amb un Messi un pèl nerviós –aspecte aprofitat per la central lechera per plantejar una història d’odis i egos al vestuari blaugrana- i un Granada atrinxerat en defensa, arribava el partit a la mitja part.
La segona part de l’encontre va ser un monòleg barcelonista, que tot i guanyar en possessió, no aconseguia flanquejar les defenses nazarís, col·locats en un 4-4-2 en la línia de tres quarts del seu camp. L’entrada de Tello y Xavi, que substituïren Villa i Thiago, va desembocar en un reguitzell d’ocasions pels culers que veien com Toño, un autèntic cèrber, aturava a cada arribada. Amb un Barça lent de reflexes a l’hora d’atacar la defensa del Granada quan aquests sortiren al contraatac i uns sossis emmudits i rondinaires arribarem al minut 86, quan un refús de la defensa granadina va acabar als peus de Xavi, que va connectar un xut potent i impossible de col·locar més. L’esclat d’eufòria gairebé costa un ensurt a la represa del gol, però Messi gairebé al final va recollir una pilota a la dreta de l’àrea de Toño i va fer una centrada rasa que Gómez va introduir en pròpia porteria. Victòria soferta però no menys important que referma els culers al liderat, després de l’empat del Màlaga a Bilbo.
ATHLETIC 0-0 MÀLAGA
Empat a res a San Mamés entre andalusos i bascos. Poca cosa de dos equips que juguen competició europea, en un partit on el més destacat va ser la nova suplència de Llorente, que tot i que va sortir a la segona part no va aportar res a l’equip, i l’homenatge a Iríbar, llegendari porter basc i abertzale, cinquanta anys després de debutar al primer equip de l’Athletic.
PATETI 2-1 VALLADOLID
Nova victòria del Pateti que servirà per apropar els madrilenys a la part alta de la classificació i per fer més dolorosa la caiguda a meitat de temporada, més o menys quan els hi toqui jugar amb el veí de Mórdor. El millor: les declaracions de Djukic contra l’arbitratge de Muñiz Fernández, tot recordant a més d’un que Franco fa temps que ja és mort.
LLEVANT 2-1 ERREALA
Victòria dels granotes després de remuntar el golàs inicial de Zurutuza al 22’. Els bascos van anar guanyant fins el minut 70, quan Barkero va empatar de penal. El nouvingut Martins, històric davanter nigerià del PC Futbol 6, va acabar de donar l’estocada a l’Erreala amb dos gols, un d’ells però anul·lat per fora de joc.
MALLORCA 2-0 VALÈNCIA
Derrota blavenciana enfront el Mallorca, en el que seria un partit de posicions champions en una hipotètica i futura lliga catalana. Dos gols vermellons, a l’inici de la primera part i de la segona, van noquejar l’equip d’un Pellegrino que va declarar a la finalització del partit que “jugant així guanyarem molts partits”, no tenint en compte però el fet que “perdent així demanaran el meu cap a Mestalla en poques setmanes”.
CELTA 2-1 GETAFE
Dues passades espectaculars del danès Krohn-Delhi i el gol de l’ex Arsenal Park van ser el millor del partit disputat a Balaídos.
BETIS 1-0 APAÑÓ
Nova derrota españolista, que ja en suma 4 de 5 partits, aquest cop al camp del Betis. El cop de cap de Paulao serveix per derrotar els pericos, que són últims a la classificació, honor que comparteixen amb l’Osasuna.
ZARAGOZA 3-1 OSASUNA
El Zaragoza enfonsa encara més als rojillos. Els navarresos, tot i aconseguir empatar el partit, no van jugar un bon partit davant d’un rival que no ha vençut per bo, sinó per menys dolent, tot demostrant el nivelazo de la Liga BBVA.
RAYO X-X MADRID
Spiderman o la Verge Maria fan la seva aparició a l’apagón de ca Teresa Rivera, que ha deixat la capital del Regne sense el partit del diumenge. Curiós, tanmateix, que un equip anomenat Rayo es quedi sense llum. Un episodi tan obscur com les maniobres del Ser superior a l’Assemblea dels orcs a l’hora de fer més estrictes les condicions per accedir a la presidència del Maligne –evitar que un magnat es faci amb les regnes del club tot adduint que qui vulgui presentar-se a president ha de presentar un aval del 15% del pressupost del club- i invalidar el vot per correu que la seva junta va lluitar per aprovar fa uns anys.
El partit, finalment, es jugarà avui dilluns a les 19:45 de la tarda, amb menys públic local i, suposem, menys pressió merengue per la victòria blaugrana de dissabte que els ha deixat a 11 punts de l’etern rival.
DEPORTIVO X-X SEVILLA
Duel del dilluns entre dues antigues glòries de la Primera Divisió que van tastar –tard o d’hora- l’infern de la Segona Divisió després d’anys d’intentar comparar-se amb culers i merengues.
