Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

Joan Carles I: final de trajecte i canvi de cicle

Catalunya ja ha decidit que no vol ni sentir a parlar d’un nou Estat que no sigui republicà. L’ascens del sobiranisme s’ha produït de forma inversament proporcional a la caiguda […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 02/06/2014

Catalunya ja ha decidit que no vol ni sentir a parlar d’un nou Estat que no sigui republicà. L’ascens del sobiranisme s’ha produït de forma inversament proporcional a la caiguda i el desprestigi de la corona espanyola. I en ple debat independentista, les eleccions europees han estat una nosa per a gairebé tothom excepte per a Catalunya que, amb ERC al capdavant, ha capgirat el mapa polític al Principat, però també a Espanya a través d’altres moviments regeneradors. Davant d’això, el rei Joan Carles I ha decidit avui dimarts abdicar en favor del seu fill, el príncep Felip.
 

Joan Carles I no s’ha llevat avui de bon matí i ha trucat a Mariano Rajoy, que ha estat el primer a fer l’anunci, amb la dèria d’abdicar. De fet, hi ha dos factors que deuen haver precipitat la decisió: el resultat de les europees i el problema que real que té Espanya: Catalunya. L’abdicació del rei és una més de les conseqüències de la desfeta electoral del bipartidisme PP+PSOE, el calc del sistema de repartiment de poder repescat de la tradició del segle XIX per a l’ocasió especial que es presentava després de la mort de Franco. Per cert, avui la premsa internacional recordava als espanyols que va ser Franco qui va designar el rei que ara passa el relleu.
 

Sense una suma de forces PP+PSOE d’igual o més del 50,01% del total d’un futur hemicicle espanyol, la continuïtat de la monarquia trontollaria. Qui sap què se’n pot fer de la monarquia si les properes eleccions al Congreso les guanyen -o tenen la clau- els partits de tradició clarament republicana? PP i PSOE encara son prou forts a Espanya com per col·locar el príncep Felip al tron i intentar netejar la imatge global de l’Estat espanyol en l’any i escaig que queda abans de les properes eleccions generals. Massa feina en poc temps per a un rei acabat d’arribar.
 

Però abans d’això, l’Estat espanyol té una cita amb la història –i un problema de grans dimensions- el 9 de novembre, i la maquinària de l’Estat ha volgut jugar també la carta de la renovació dinàstica per ofegar les aspiracions de Catalunya. És el que estan esperant la gent de la tercera via: que arribi Felip, que concedeixi dues gràcies al Principat, i que al mateix temps que ens empassem el caramelet asseguri la unitat d’Espanya durant 40 anys més. Si s’hi fixen, les edicions especials de la tarda dels grans diaris catalans (La Vanguardia i El Periódico) ja li bavegen la mà al nou rei.
 

Mentrestant, aquells que volem segar les cadenes sortirem a les vuit del vespre a reclamar la República Catalana, la de Francesc Macià, la nostra al cap i a la fi. I aquells que senten Espanya com la seva pàtria també sortiran per exigir una nova república per Espanya. ERC, ICV i la CUP han convocat concentracions a favor de la república davant dels ajuntaments de tots els municipis catalans a les 20:00h. El punt de patetisme de la jornada el posaran les joventuts del PSC, que han cridat a adherir-se a la concentració, sense tenir en compte que tant el PSC com el PSOE ja fa molts anys que es van vendre l’ànima republicana al rei. I així el PSC i el PSOE deixaran en evidència milers i milers de militants que confiaven en el seu partit per arribat aquest moment, lluitar per convocar un referèndum per triar entre monarquia o república. Malgrat això, els catalans sí que triarem el 9 de novembre.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014