Dijous, 8 de desembre de 2022 - Edició 1596
La República

Jo votaré CyU!

   ERC ha desaparegut. Això és lo que ha deixat clar el darrer congrés d’Esquerra. Deixem-nos estar de romanticismes i posem-nos a acceptar la realitat d’una vegada. Aquell partit històric […]

Gerard Ollé 17/06/2008
   ERC ha desaparegut. Això és lo que ha deixat clar el darrer congrés d’Esquerra. Deixem-nos estar de romanticismes i posem-nos a acceptar la realitat d’una vegada. Aquell partit històric de Macià i Companys que coneixíem tots com a ERC ja no hi és, ha evolucionat, malauradament, cap a un nou partit anomenat Esquerra, un partit amb un rumb clarament definit amb un full de ruta del qual s’exclou qualsevol evolució del nostre país cap a cotes més avançades d’autogovern. Un partit que pretén fer creure que han renunciat al principis més irrenunciables per desplegar un seguit de polítiques socials d’esquerres que, imaginàriament, haurien d’ajudar a fer aflorar un sentiment catalano-independentista en la societat que de retruc ens hauria de portar cap a la independència a curt-mitjà termini. En l’imaginari del col.lectiu de persones que tiren endavant aquesta catastròfica estratègia s’hi dibuixa una mena de cercle virtuós que només pot arribar a visualitzar una ment sota els efectes d’algun producte estupefaent.
   Bé, el congrés també ha deixat clara la dicotomia entre els votants o ex-votants d’ERC i la militància de la nova Esquerra. La militància, per majoria, ha decidit continuisme, no només pels vots de Gent d’Esquerra sinó també pels d’ERCFutur i Esquerra Independentista. L’opció Reagrupament.cat era la que oferia més garanties de canvi de rumb cap una ERC independentista de debò, però no apostar obertament per trencar el tripartit d’entrada em generava certs dubtes. Sigui com sigui, el continuisme s’ha imposat, la majoria de la militància s’ha empassat l’essència del partit i han decidit que al govern s’hi està molt bé, s’hi toca calé i la cadira és més còmoda que la de l’oposició, han decidit que el seu ego personal i professional passava per davant del país. Està clar que una miopia de dimensions espectaculars ha acompanyat a la militància a l’hora de donar continuitat a l’actual estratègia, una miopia que no els ha deixat veure dos anys i escaig enllà, quan als catalans ens tocarà de decidir que no volem més tripartit, govern d’entesa o com coi sigui que se l’hagi d’anomenar i es toparan amb unes urnes buides i una representació que només els donarà la clau de la tomba que fa dies que s’estan dissenyant. Que passarà llavors militants? Votareu continuisme un altre cop? Decidireu tornar al orígens? Pot ser serà massa tard.
   Però què són un partit, una política, una estratègia o una militància sense votants? Doncs no són res. Els ex-votants i futurs ex-votants són crítics, tenen les idees clares i, sobretot, no tenen cap càrrec, cadira o subvenció a mantenir. Som (també m’hi incloc) un col.lectiu que poc o gens ens importa l’eix social, que tenim clar que l’eix nacional és clau i la prioritat més absoluta per al nostre país. Som els que hem fet gran ERC en un moment donat i som els que, d’un temps ençà, hem parlat clar castigant eleccions rere eleccions l’erràtica direcció que ha agafat Esquerra. En definitiva, som el segment de població del qual Esquerra s’està allunyant en busca de qui o què sap què i que veiem com ens hem quedat orfes de representació política.
   Per això, en uns temps en què la consciència nacional individual ha anat en augment (mèrit en part de l’antiga ERC però sobretot dels espanyols), considero força urgent que sorgeixi un partit independentista que pugui aglutinar tot l’independentisme al que Esquerra ha donat l’esquena i que, fins i tot diria, sigilosament ha intentat eliminar. I, si us plau, que ningú hem retregui allò tan comú de què intentar dividir l’independentisme amb més partits no beneficiaria a ningú. Aquí no es divideix res, a Esquerra hi ha gent independentista com hi és també a CyU però això no vol que el partit sigui independentista, i les línies establertes no poden parlar més clar.
   Catalunya no es pot permetre el luxe de tenir un abstencionisme flagrant del sector independentista a les pròximes cites electorals. Per això, espero i desitjo que ben aviat hi hagi notícies de les CUP, PRC o qui sigui amb el suport de plataformes i associacions així com també d’alguna gent que hi ha ara dins d’Esquerra, d’una vàlua inqüestionable, i que no es mereixen formar part d’aquest partit errant i decadent. És per això que, mentre hi hagi aquest gran forat en l’electorat català, segur que continuaré escoltant moltes veus que diuen: ‘A les pròximes jo votaré CyU’, i ho diuen independentistes de veritat, d’aquells que s’estimen més al país que a sí mateixos o als propis fills, independentistes que odien CyU però que estan farts d’haver d’informar-se primer de l’estat de la M-30 per saber si poden circular, o no, per les rondes.