JA HI SOM!!

Bé, per fi gairebé ja hi som, manquen ben poques hores perquè es faci realitat el 9N, que no és el que molts de nosaltres desitjàvem, però és el que tenim i ho hem d’aprofitar.
Aquests del PP, els del govern espanyol que tant ens estimen, primer, en engegar aquest nou 9N, ho varen titllar de xarlotada, de botifarrada… Tot pensant que ja s’havien carregat el procés, però quan se n’adonen que el poble català no es rendeix, van i també ho impugnen, malgrat que no saben ben bé que és el que estan impugnant. A la vista de com ha anat rodant tot, ja no saben que han de fer i amb la manca total d’arguments de què disposen, es dediquen voler fer-nos por, a exercir d’allò que alguns vàrem anomenar profetes de la por, només cal veure la patètica intervenció de la senyora Sáenz de Santamaría.
Aquest patetisme no exempt d’aquella prepotència que tant els caracteritza, és el que mostren una gran part d’aquells que de cap de les maneres, volen que puguem expressar la nostra voluntat. Aquest retrat robot el podríem aplicar sense cap mena de por a equivocar-nos, als participants al debat de la Universitat de Girona contraris a la independència de Catalunya.
Podria començar pel senyor Clemente Polo, que ens va donar una classe de demagògia avançada, farcida de prepotència i menys preu cap als que defensaven l’opció contrària a la seva. En l’altre debat, el que hi participaven els senyors Josep Maria Terricabras i el senyor Santi Vidal per una banda i el senyor Joaquim Colls i la senyora Victòria Camps per l’altra, no cal dir el que defensaven els uns i els altres. En aquest debat, el senyor Colls va exhibir un total menyspreu cap els pensaments i postulats dels seus oponents i de retruc cap a tots els que defensem aquesta opció i fins i tot va tenir la barra de dir, que els catalans que defensem la independència, ens sentim superiors a la resta del món, per tot seguit deixar anar que sols no ens en podem sortir. M’agradaria dir-li que no som ni ens sentim superiors a ningú, però tampoc de cap de les maneres, ni ens sentim ni som inferiors a ningú altre, per tant el que volem és decidir per nosaltres mateixos i que quan cometem errades, seran les nostres i quan l’encertem també serà gràcies a nosaltres únicament i dir-li també, per acabar amb l’opinió que em mereix, que si té un sentiment d’auto odi, per vostè farà.
Em referiré també, encara que breument a la senyora Victòria Camps, vaig quedar molt decebut amb els seus raonaments, en els quals va posar per davant de tot, una suposada inseguretat, si avancem cap a la independència i va menystenir l’argument del senyor Santi Vidal, quan va afirmar que s’estimava més ser un xic més pobre, però lliure, demostrant una manca alarmant de dignitat.
Acabaré tal com he començat, referint-me al 9N, ara que queden poques hores i amb l’esperança i el desig que demà siguem molts i que omplim i saturem els col·legis electorals, perquè aleshores haurem assolit una altra victòria, encara que no sigui molt gran ni tampoc decisiva.
 
Manel Mayor                                                                     08 de novembre de 2014