Dret a defensar-se i a respondre les agressions, però proporcionalitat en la resposta i, sobretot, evitant que afecti a la població civil.
Israel-Palestina, un conflicte en el que (gairebé) tothom pren partit, normalment a favor de Palestina. Com a excepció (em sembla) conec a molts pro-Israel, de la meva estada a NY i d’amics sionistes aquí a Catalunya. En discussions sobre aquest tema acostumo a no deixar content a ningú, ja que defenso i alhora condemno a les dues parts: sí a un estat per Palestina, i sí el dret d’Israel a existir i defensar-se. No als atacs desproporcionats d’Israel, i no als atacs de Hamas. No hi ha bons o dolents, o millor dit, hi ha bons i dolents a les dues bandes. Qui ho acaba pagant, però, és la població civil.
Totes dues parts ho han fet fatal, però les dades canten per diferenciar qui ho fa molt malament i qui ho fa encara pitjor. Durant el 2008, segons dades d’Aministia Internacional, els grups armats palestins han matat a 25 israelians, 16 d’ells civils, 4 nens. Israel ha matat a uns 700 palestins, un terç civils desarmats, incloent uns 70 nens.
Ni un ni l’altre, però en aquest cas, qui l’ha vessat i de veritat, és Israel. Responent desproporcionadament, no ho oblidem, a un atac sistemàtic dels darrers dies de Hamas de ciutats i pobles al sud d’Israel.
La violència només provocarà més violència i el sofriment de la població civil.
Més informació a Amnistia Internacional