El Ministeri del Petroli iraquià exigeix “explicacions” als kurds d’Erbil i ha convocat els responsables de la societat petroliera Somo per aclarir les notícies sobre les suposades exportacions de petroli de la regió autònoma del Kurdistan iraquià a Israel. “Demanem un aclariment a Somo sobre les exportacions de la regió del Kurdistan a Israel. Realitzarem un comunicat de premsa després d’escoltar l’opinió dels representants de l’empresa”, ha declarat un portaveu del ministeri a “Iraq News” el ministeri demana també als kurds d’Erbil que “aclareixin seva posició” sobre l’assumpte. Segons el diari londinenc “Financial Times”, tres quartes parts de les importacions de petroli de l’estat d’Israel provenen de la regió autònoma del Kurdistan.
De fa un grapat de mesos els kurds estan procedint a la venda de forma independent de la major part del petroli extret dels camps de Kirkuk, una zona controlada pels kurds, però oficialment sota la jurisdicció del govern federal, en protesta per l’incompliment de l’acord signat el novembre de 2014, que preveia la sessió de part del Kurdistan iraquià de 550.000 barrils de petroli al dia a Bagdad, equivalent més o menys a una cinquena part de les exportacions totals de l’Iraq, a canvi d’un 17 per cent del pressupost nacional a les autoritats kurdes per sostenir les despeses de l’administració pública, així com una quota del 17 per cent del pressupost del Ministeri de Defensa, per al suport de les tropes Peixmerga, l’Iraq no ha complert mai els acords i en lògica les autoritats kurdes han procedit a buscar recursos directament als mercats petrolífers internacionals per poder sostenir la guerra contra els criminals de l’ISIS.
El “Financial Times” ha informat del creixement de les vendes del petroli del Kurdistan als mercats mundials, posant “Itàlia, França i Grècia” a primera fila entre els “compradors emergents” de combustible kurd. Segons el diari, les refineries italianes han importat una mitjana de més de 450.000 barrils de petroli per dia entre maig i agost, una quantitat igual al 17 per cent de les exportacions fetes des del Kurdistan. Grècia i Turquia comprarien quantitats iguals al 8 i 9 per cent dels subministraments respectivament. Un altre 17 per cent de les exportacions kurdes aniria a Xipre per ser transferits a altres vaixells tanc a fi de protegir la identitat dels compradors finals…
Per lligir tot l'article aneu a Geopolitica.cat.
