La prova definitiva que la darrera sentència de la justícia (versió espanyola) és 100% colonialista és que amb la sola demanda d’una família “boer” a escolaritzar-se al marge de la llengua i cultura indígena, es consolida el domini supremacista a tot el territori colonitzat (en aquest cas l’escolar). Si l’objectiu fos una altre, aquesta política (dret a l’ensenyament en la pròpia llengua) s’aplicaria igualment a la metròpoli on ara i sempre, l’única llengua vehicular ha estat i és l’espanyol. Per tant, aquesta és una praxi pensada ad-hoc per a les comunitats on hi ha llengües distintes de la llengua dominant.
Així “sin prisa peró sin pausa” (PTE) els 30 anys de treva concedida al govern del bantustan local han acabat per arribar a la seva fi. Paradoxalment, la responsable del negociat indígena en afers d’ensenyament, Irene Rigau, en un atac, no sé sap si d’ignorància, cinisme o paràlisi mental, repeteix un mantra sentit en ocasions anteriors: que si “som on érem”, que si “no afecta la LEC” (llei d’educació recorreguda pel PP el 2009 i a punt de caure), que si “el català és sagrat”, etc. Declaracions plenes de vent que ja no haurien d’estranyar ningú, car la consellera Rigau fa temps que va a la seva: A ritme de l’agenda del seu cap de gabinet, només pensa a guanyar temps fins les properes eleccions i a cobrar els 6000€ mensuals que ara amb la crisi arrambarà del salari íntegre de juliol dels interins o del 15% dels funcionaris.
Ara ja sabem doncs que si la honorable es dóna de temps a que caigui la propera sentència que queda (la del Tribunal Constitucional contra la Llei de l’Educació de Catalunya) no serà per acumular forces per tal de respondre-hi, sinó que serà per entonar el darrer cant del cigne o més aviat de la somera: “somonérem, somonérem, somonérem…”
