Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

I tot i així, votem!

Aquest diumenge tindran lloc, simultàniament, dues conteses electorals. Com que al nostre país ja fa temps que vivim en estat d’excepció, políticament i social, res del que fem té el […]

Manuel Pérez Nespereira
Manuel Pérez Nespereira 17/12/2015

Aquest diumenge tindran lloc, simultàniament, dues conteses electorals. Com que al nostre país ja fa temps que vivim en estat d’excepció, políticament i social, res del que fem té el mateix sentit que se li dóna des de la Meseta. Espanya, per al nostre imaginari col·lectiu, ha esdevingut  un espai geogràfic on anem, entre d’altres coses per que val la pena, però no és el lloc on estem. Psicològicament, des de fa un parell d’anys, si més no, el poble català ha desconnectat de la realitat espanyola i actua políticament en clau catalana. I aquesta manera independent d’actuar no queda reclosa en els rengles dels independentistes explícits, sinó que ja forma part de la manera de pensar la política de tots els partits amb “delegacions” al Principat.
Si a Espanya les eleccions han de determinar, d’una vegada, la fi del règim nascut de la transició dita democràtica, a Catalunya juguem  a veure fins quin punt el procés sobiranista ha quedat tocat pels darrers esdeveniments;  si  aquest camí tortuós cap a la investidura d’un nou president de la Generalitat ha desfonat als participants en aquesta marxa cap a  la independència o si, comptat i debatut, el nostre poble ha interioritzat que una cosa és la política de Palau i una altra de molt diferent  la plasmació social d’un desig de llibertat nacional, que no resta condicionat per les conjuntures polítiques més o menys afortunades.
I aquest nou referèndum no el llegiran només els sobiranistes. Ben al contrari. Des del sobiranisme podríem concloure que participar o no en el joc polític espanyols resulta més o menys convenient; podem fins valorar si mirar d’intervenir en un escenari polític  que ja sentim aliè  té cap importància. Però fins els que cerquen en Catalunya els escons que possibiliti la formació d’un o altre Govern, han determinat que el resultat s’ha de llegir en clau catalana, per copsar la resistència de la voluntat independentista després de tres mesos de converses infructuoses.
La  voluntat de llibertat del nostre poble no hauria de ser mesurada per la participació en unes eleccions estranyes, d’un país veí. Però ho serà. Jo diria que, encara que no sigui per escollir un Parlament nostre, anem a votar. I com que la voluntat del nostre poble ja ha estat prou explicitada manta vegades, aquests cop votarem sobiranisme, fonamentalment, per fotre’ls! 

Relacionats