Fa fred, arribo cansat de la feina i sec desplomat al sofà. No passen tres minuts que sona el telèfon. A la pantalleta hi apareix un número estrambòtic; sembla que truquen de lluny. – Mana’m? – dic. Em responen en un català força correcte, tot i que amb un marcat accent estranger. – El truquem de l’Orient. -Amb qui parlo? – els demano.
– Amb en Melcior…. de part també d’en Gaspar i en Baltasar. – Renoi- penso empassant saliva no sabent pas com posar-me en una conversa de tanta autoritat. – El truquem per la carta del seu fill. Aquella nina que parla, el ninot del darrer film d’èxit, i el circuit i cotxe teledirigit model 3/8 Superboom, malauradament no els trobem en català. Com que el seu fill hi insistia tant en la carta amb allò de: “i els vull tots en català”… Vaja que estem cercant alternatives però no seria pas exactament els que demana. – Increïble! – penso – No hi són en català? Però que no hi ha allò de la responsabilitat social de les empreses? De l’ètica professional? El català és la llengua de l’escola! Hi ha milions de consumidors que el parlen! I no hi ha una legislació en aquest aspecte que protegeixi els infants catalans? Ells també en són de consumidors! – Ui!!Ui!! Què més voldríem!- em respon en Melcior. Ara sento un murmuri. – Guaita, – em diu- et passo en Baltasar que ell d’això en sap un niu! – Ara ja parlo amb en Baltasar. Ens saludem i em pregunta per la família – sí, sí, tots bé – i m’aclareix els dubtes.- Sí que hi ha oferta de joguines en català, però no pas tota la que voldríem. Vull dir que moltes empreses de responsabilitat social vers els consumidors catalans res de res. I d’això de la Llei… pel que fa a l’etiquetatge sí que n’hi ha una: l’Estatut del Consumidor, que considera com a infracció el fet de no etiquetar els jocs i joguines en català, però com que el Govern català fa 14 anys que té pendent de fer el reglament per posar les sancions, moltes empreses vulneren sistemàticament la llei, sabuts que no poden ser sancionats. I així qui dia passa, any empeny.- Ospadré- faig astorat. – Prou!- sento en Gaspar des de la reraguarda en la llunyania del telèfon. Ara s’hi apropa: -Prou que hi insistim cada any, però ja se sap, això no és Suïssa, ni Finlàndia, ni Bèlgica ni el Canadà. Allí sí que ho tenim ben fàcil – Em diuen que tot i així em proposen de canviar la comanda per altres tipus de joguines que sí que ells poden trobar en català. – Home – els dic – ho hauria de comentar amb el meu fill.- No passeu pena, – em diuen – ja el trucarem nosaltres mateixos. A quina hora el podem trobar? – Precisament aquest dies fa festa de l’escola, però és que ara és al Saló de l’Infància. Els fa res si truquen més tard? Després de l’hora de berenar? – Amoïnat confio poder solucionar l’afer. Ens acomiadem esperant que si més no l’any que ve no es repeteixin aquests trasbalsos, ni pel meu fill, ni pels reis, ni per jo mateix.
Bernat Gasull
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat
Visita la campanya de la Plataforma per la Llengua per les joguines en català
