Al final ha estat Bruce Springsteen el qui “pasava por allí” i ha acabat celebrant la 24a lliga del FC Barcelona, una lliga que fa setmanes que estava guanyada, però que hem acabat patint fins el darrer partit. The Boss omple a hores d’ara el Camp Nou en un concert on commemora el 36è aniversari d’un dels seus discos més famosos, The River. Aquest ha estat un dissabte certament intens, on la gent ha preferit fer qualsevol altra cosa abans que participar de les votacions de l’ANC, on s’ha registrat una participació de poc més del 20%.
La batussa entre sectors en el sí de l’entitat ha estat bruta i portarà cua, perquè en un moment en què l’entitat ha perdut capacitat de lideratge -no només per la marxa de Carme Forcadell i potser el lideratge no gaire mediàtic de Jordi Sánchez- la broma pot sortir molt cara. L’ANC passa per un moment difícil, ja que la pilota ara és a la teulada dels polítics, i el paper que toca fer a l’entitat és un pèl secundari. Ara és feina del govern independentista amb suports externs portar-nos finalment a la independència en aquesta recta final. Així, gestionar el no-protagonisme és complicat, i els partits aprofiten el moment per ficar-hi cullerada. L’entitat independentista, a més, no s’ha sabut fer valdre en moments de tensió política.
L’actual president, Jordi Sánchez, ha estat acusat durant aquesta darrera setmana per haver intentat vetar, com ja vàrem explicar, la candidatura de Quim Torra (que aspira a liderar després d’haver passat per la presidència d’Òmnium) la presidència de l’entitat, i també la del dissenyador cupaire Jordi Calvís. Un dia després del veto, la pressió popular i la de dins dels sectors afins va fer rectificar la comissió organitzadora que ha aconseguit tacar l’expedient impecable d’una entitat que sí que va permetre presentar-se a Jordi Sánchez, quan encara ocupava un càrrec a l’administració pública que el feia incompatible amb el relleu a la presidència de l’ANC.
A l’espera de saber els resultats de les votacions i conèixer qui formarà part finalment del preuat Secretariat Nacional, a Espanya la precampanya segueix amb certa intensitat ja que les eleccions són a la cantonada mentre a Barcelona seguim intentant digerir el retorn a la vella política per la porta gran: de la mà de la revolucionària del canvi, Ada Colau. Avui el regidor de BComú, Jaume Asens, s’espolsava les culpes i acusava la CUP per haver permès que això passés. No, la culpa és dels mateixos que governen, que han acceptat aquest retorn al passat. A la Generalitat, els independentistes també governen en minoria i, precisament per mirar de protegir el preuat objectiu del mandat, la independència, no s’han abocat a un pacte “fàcil” amb el PSC, o amb alguna altra força unionista, i prefereixen mirar d’entendre’s amb la CUP encara que això costi sang, suor i llàgrimes. Heus aquí la diferència. Nosaltres però, avui preferim gaudir del Boss.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
