Dissabte, 26 de setembre de 2020 - Edició 793
La República

Hispanofòbia del catalanisme?

Gràcies a una notícia de Nació Digital http://www.naciodigital.cat/generapdf.php?id=83718 he descobert per casualitat, que Francisco Martínez Hoyos (“Revista Historia, Antropología y Fuentes Orales”) em menciona en la primera nota de: “El […]

Avatar
Francesc Bonastre i Santolària 17/03/2015

Gràcies a una notícia de Nació Digital http://www.naciodigital.cat/generapdf.php?id=83718 he descobert per casualitat, que Francisco Martínez Hoyos (“Revista Historia, Antropología y Fuentes Orales”) em menciona en la primera nota de: “El Discurso de la hispanofobia: Racismo y Xenofobia en el nacionalismo catalán” http://revistaaportes.com/index.php/aportes/article/view/70 i http://revistaaportes.com/index.php/aportes/article/view/70/55

Martínez Hoyos és un doctor en història http://revistareplicante.com/colaboradores/francisco-martinez-hoyos/ amb les següents publicacions com a mínim:

http://revistareplicante.com/colaboradores/francisco-martinez-hoyos/

El que subscriu és un llicenciat en història amb un DEA en Món Contemporani, amb les següents publicacions: https://es.linkedin.com/pub/francesc-bonastre-i-santol%C3%A0ria/5b/a61/9a1

I, professionalment, sóc un senzill funcionari laboral de la Generalitat de Catalunya des de 2007 sense cap relació amb els meus estudis reglats.

Martínez Hoyos diu que vaig fer una “recesión airada” de “La Raza catalana” de Francisco Caja López. (Veure aquí l'escrit: http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/11823/la-raca-catalana ).

Bé, tothom és humà i la “recesión” és una “recensión”, però no volia fer una recensió científica, si no que només volia fer una crítica ideològica, clar que igual Hoyos no ho veu així.

Ara, passaré a la recensió científica de “El Discurso de la hispanofobia”:

La hispanofòbia és l'aversió o el rebuig vers l'espanyol (Segons la Reial Acadèmia Espanyola). Francisco Martínez, vol exposar els arguments científics basats en la història ideològica o de pensament polític, etc. del catalanisme o nacionalisme català d'aquest odi a Espanya i, demostrar, que el nacionalisme català, també es basa en el racisme i la xenofòbia amb aquest rebuig a l'espanyol i, que això arriba fins els nostres dies.

En el resum, ho deixa prou clar, és un tòpic (Argument) que el nacionalisme català es basi en la cultura. El meu parer és que això és un fet greu, perquè les paraules clau que utilitza són nacionalisme, racisme, xenofòbia, Espanya, Catalunya, immigració.

En la introducció o pròleg (Sense ser-ho com a tals), Martínez Hoyos explica el per què del seu escrit: “En la actualidad, immersos en otra época difícil, vemos como también se multiplican las recetas mágicas salvadoras. El proyecto para la secesión de Cataluña parece ser la más atrevida”. Anteriorment, ha recordat la crisi per la pèrdua de Cuba i a Juan Valera.

Hoyos, diu que no es tracta de que si el component racial constitueix o no el nucli doctrinal del catalanisme (Tal i com afirma Francisco Caja en “La Raza Catalana”), si no d'analitzar la importància d'aquest fet en els seus teòrics i publicistes.

Però té tanta importància aquest fet racial en el nacionalisme català? I si no es tracta de si és el nucli doctrinal, de què es tracta? Quines són les fonts documentals de Martínez Hoyos?

Arguments: 1. Stephen Jacobson: “Identidad Nacional en España” i “Catalonia's advocates”.

http://www.upf.edu/grimse/es/membres/upf/jacobson.html

El meu entendre, Jacobson hauria de llegir l'article de Hoyos, a veure si està d'acord amb la seva interpretació. Dic explicació interessada, que no textual, ja que després de fer la cita de l'autor diu que Identitat Nacional http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4649417 parla de la raça com element important de nacionalitat.

Jacobson no torna a ser citat fins la conclusió, però em temo que aquí Hoyos fa trampa, perquè l'utilitza com a cita textual de http://www.scribd.com/doc/198830136/Stephen-Jacobson-Catalonia-s-Advocates-Lawyers#scribd quan aquest parla de l'advocat i polític Narcís Verdaguer com a prova argumental del component ètnic del nacionalisme català.

Per la vida i obra de Narcís Verdaguer i Callis: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070081.xml

http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/191074 http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000105%5C00000002.pdf

2. Lo Catalanisme de Valentí Almirall, que segons Martínez Hoyos, es lamenta de que Catalunya estigui dominada per una raça inferior… Clar, que aquest historiador utilitza en part l'obra d'Antonio R. Santamaria: “Los Nacionalismos. De los orígenes a la globalización”

http://www.casadellibro.com/libro-los-nacionalismos-de-los-origenes-a-la-globalizacion/9788472901711/791165

I Antonio Santamaria no sé si és precisament gaire innocent o científic:

http://www.ed-bellaterra.com/php/autorsInfo.php?idAuthor=300126

Per la vida i obra de Valentí Almirall i Llozer:

http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/CF_antologiaVA.pdf

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=868206

http://www.escriptors.cat/autors/almirallv/pagina.php?id_sec=3471

3. Casas i Carbó i els Estudis de filologia catalana (1891), que segons Hoyos, volen demostrar l'orígen ari de la raça catalana.

Seguint el llibre Obra gramatical i lingüística completa https://books.google.es/books?id=pCULLjMckyAC&pg=PA95&lpg=PA95&dq=joaquim+casas+carb%C3%B3&source=bl&ots=JpGNPXegc_&sig=VP9VmUFrT1Ic59v3feHvtznP3T0&hl=ca&sa=X&ei=2NkFVfjqKY3WaqC-goAO&ved=0CE8Q6AEwDQ#v=onepage&q=joaquim%20casas%20carb%C3%B3&f=false

sabem que aquest Estudis són uns articles en la revista l'Avens que comencen el 31 d'octubre de 1890: http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/avens82/id/1426/rec/67

Se suposo que quan Hoyos parla de l'any 1891, es refereix a l'article publicat el 31 de maig de 1891, clar que igual posa el que li interessa:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/avens82/id/1641/rec/74

Per veure l'obra i vida de Joaquim Casas i Carbó:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0015639.xml

4. Domènec Martí i Julià: Del que diu que predica la intransigència, com si fos carlista!?, contra la castellanització del poble català, utilitzant com a font documental Per Catalunya.

Sorprèn dita cita, perquè aquesta obra és un recull d'articles de l'Associació Catalanista de Gràcia en 1913. Poca broma aquesta, un llibre amb un pròleg i 195 pàgines d'articles publicats des de 1899 fins a 1913, amb un article sobre la Nació, estat i raça, que Hoyos ves a saber si s'ha llegit.

Per veure la vida i obra de Martí i Julià:

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EGH

http://www.lluitadors.cat/2009/01/domnec-mart-i-juli-els-inicis-del.html

https://books.google.cat/books?id=gAsRtWzBWREC&pg=PA617&lpg=PA617&dq=dom%C3%A8nec+mart%C3%AD+juli%C3%A0&source=bl&ots=WR18VtDpml&sig=DNQe__vPjM-Ubjyf5wRkhA-1ROM&hl=ca&sa=X&ei=Qw8HVYT0McGOaJOTgeAE&ved=0CDQQ6AEwBTgK#v=onepage&q=dom%C3%A8nec%20mart%C3%AD%20juli%C3%A0&f=false

5. Pompeu Gener i l'obra “Cosas de España (1887): Hoyos diu que Gener dubta de que la majoria d'Espanya hagi estat capaç d'accedir a la modernitat. Que la raó d'això, és la genètica, la sang, i que això era la conseqüència de la morositat, de la pèrdua de temps, de la mala administració, del caciquisme.

Pompeu Gener i Babot és un gran oblidat?

http://www.uab.cat/web?cid=1096481464166&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar¶m1=1345647280355

Una tesi de 2012: http://cataleg.uab.cat/search~S1*cat?/XPompeu%20Gener&SORT=D/XPompeu%20Gener&SORT=D&SUBKEY=Pompeu+Gener/1%2C48%2C48%2CB/frameset&FF=XPompeu%20Gener&SORT=D&1%2C1%2C#

Sobre Pompeu Gener tenim:

http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/X?SEARCH=Pompeu+Gener&SORT=D&searchscope=23

http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Gener%20i%20Babot%20Pompeu_%285D34%29.pdf

http://w156.bcn.cat/cgi-absys7/abwebpcgi/X5304/ID6318/G0

La primera obra de “Cosas de España” és un facsímil de Madrid. Fernando Fe. 1887. La segona, Llordachs de Barcelona en 1903. http://w156.bcn.cat/cgi-absys7/abwebpcgi/X5304/ID6318/G0?ACC=DCT11

No és estrany que Hoyos faci un desenvolupament de Pompeu Gener, per primera vegada, té un a prova per la seva argumentació. Si aquest autor o la seva obra són importants pel nacionalisme català, això ho haureu de valorar cada un. També haureu de valorar, si l'aspecte ètnic i racista són importants en la seva obra. Personalment no he pogut analitzar per manca de temps, ni “Cosas de España”, ni la tesi doctoral. Sí que m'he llegit la revista Joventut de 15 de febrer de 1900:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/joventut/id/566/rec/2

És evident que parla de que nostre poble és d'una raça superior a la majoria dels que formen l'Espanya.

6. Doctor Robert i la conferència raça catalana: Del que diu Matínez Hoyos, com si no digués res. No sé si segueix a Francisco Caja, o Luis Calvo Calvo i la seva obra “Historia de la Antropología en Cataluña”, o només es refereix a aquest per atacar de pas a Rovira i Virgili citat a la nota 77 de la pàgina 30 d'aquest treball.

Santiago Izquierdo explica la vida i obra de Bartomeu Robert i Yarzábal:

http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/viewFile/191125/262734

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7459/tsib1de1.pdf?sequence=1

http://repositori.upf.edu/handle/10230/12123

Per més informació complementària:

http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/calaixera/biografies/lestrany-cas-del-doctor-robert-lalcalde-indignat/

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JF

7. Rosell i Vilar i l'obra la Raça: Hoyos, diu que Rosell no té inconvenient en cita a Chaurles Maurras.

Pere Màrtir Rosell i Vilar, efectivament va escriure la Raça:

http://llibresnacionalistes.blogspot.com.es/2012/03/la-raca.html

El llibre, es pot descarregar en PDF a l'ordinador seguint l'enllaç.

Maurras, certament és citat en la pàgina 193 pel seu llibre l'Avenir de la Intel·ligència. També és cert que Fortuny va relacionat amb el text de Maurras, però també és cert, que Guimerà ha estat citat anteriorment i aquí no passa res.

Sobre la vida i obra de Rosell i Vilar:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056926.xml

8. Torres i Bages i l'obra la Tradició Catalana: Aquí, podeu mirar la pàgina 81 que serveix d'argumentació de Martínez Hoyos, o podeu mirar el següent:

http://www.academia.edu/6575014/El_Doctor_Torras_i_Bages_y_la_tradici%C3%B3n_catalana

http://www.joanmaragall.com/fronesis/15/yep/torrasbages.htm

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-veu-de-montserrat-1878-1891-y-la-identidad-catalana/html/4d21ea0e-a0f6-11e1-b1fb-00163ebf5e63_4.html

http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/24

Aquí el llibre, però en un format especial:

https://archive.org/stream/latradicicatalan00torr/latradicicatalan00torr_djvu.txt

En aquest apartat, torna a rebre pals Rovira i Virgili de passada, segons Hoyos i citant en part a Mariona Llanodosa Latorre, és un dels que adverteix de l'amenaça descatalanitzadora. I diu que vol la catalanització de la pàtria i, que això implica que la resta d'espanyols, en Catalunya, haurien d'ésser considerats estrangers i, per tant, no tenir drets nacionals.

Si algú es vol mirar la revista Espai/temps número 60 de la Universitat de Lleida, pot comprovar el que diu l'autora i el que diu Rovira i Virgili:

http://www.geosoc.udl.es/professorat/Lladonosa.htm

http://site.ebrary.com/lib/uvegsp/reader.action?docID=10679574

Em sembla que la interpretació de Martínez Hoyos és molt interessada i que Rovira reflexionar i té en compte opcions de respecte d'identitat i de drets.

Per la vida i obra de Rovira i Virgili:

http://www.escriptors.cat/autors/roviraivirgilia/pagina.php?id_sec=3664

http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/viewFile/265131/352716

9. Ferran Soldevila: Hoyos parla d'un article de començament de 1933 i cita l'obra Entre la Dictadura i la revolució. Efectivament, és un text que es diu Des de Barcelona, datat el 28 de febrer de 1933, publicat en el Bulletin of Spanish Studes (Número 38, abril de 1933). El meu parer, és que Soldevila només exposa una realitat, però Hoyos ho interpreta com un menyspreu, un greuge o un atac a la immigració murciana. De fet, aquest apartat en el treball de Hoyos es diu “El Murcianismo”.

Per la vida i obra de Ferran Soldevila i Zubiburu:

http://www.escriptors.cat/autors/soldevilaf/pagina.php?id_sec=3653

http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/viewFile/211947/282137

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4784/epc2de3.pdf?sequence=2

http://www.editorialafers.cat/web/ca/botiga.html?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_id=29&category_id=23

10. Carles Sentís i l''article La vida en un nucli tocant a Barcelona: Del que diu Martínez Hoyos, no cal fer-hi cas. La interpretació és manipulació, el text de Sentís està escrit en la revista Mirador, 8 de desembre de 1932, pàgina 2:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/mirador29/id/609/rec/201

Sentís parla de Múrcia com exportadora d'homes, de La Torrassa com a capital de la nova Múrcia, de propietaris i llogaters, etc.

Per la vida i obra de Carles Sentís i Anfruns: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061848.xml

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/sentis-anfruns-carles

http://www.vicencpagesjorda.net/cat/biografia_lector/Viatge_en_Transmiseria-Carles_Sentis.pdf

http://lacampanaeditorial.com/llibre-83/

Hoyos quan parla de Sentís, fa referència a la revista catalanista el Be Negre i, cita a Jesús Laínz i la seva obra “España contra Cataluña. Historia de un fraude”, de l'editorial Encuentro.

El Be Negre era un setmanari satíric: http://www.humoralart.com/be-negre/

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/benegre

Jesús Laínz i l'editorial Encuentro no són gens científics:

http://www.ediciones-encuentro.es/autor/jesus-lainz.html

11. Carles Cardó i l'article El Murcianisme: Hoyos com fa anteriorment, fa una utilització de l'exposició d'una realitat i d'un pensament d'un sacerdot, encara que diu que era condescendent i més comprensiu que el nacionalisme radical. El text, es pot veure en La Veu de Catalunya, 4 de maig de 1934, pàgina 13:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup2/id/181928/rec/9

Per la vida i obra de Carles Cardó:

http://www.cossetania.com/el-catalanisme-del-dr-carles-cardo-160

http://www.raco.cat/index.php/quadernsVilaniu/article/viewFile/107881/135946

http://www.universitaties.cat/?p=1056

http://www.cazarabet.com/lalibreria/fichas18/cardo.htm

Martínez Hoyos fa joc brut, fa servir Cardó per deixar anar el concepte de nacionalisme radical. Un historiador hauria de saber, que el nacionalisme radical en el catalanisme va lligat a la independència, però també a un estat liberal democràtic:

http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/137557/241350

Així mateix, es coneix com a nacionalisme radical el feixisme itàlia i el nazisme alemany:

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/3-4-els-totalitarismes-feixisme-i-nazisme/page/4/

Lliga aquests conceptes o dir que són idèntics és mentir. Però Hoyos ho fa ser vir com a enllaç per parlar de la revista humorística L'Esquella de la Torratxa i un article sobre l'alcalde de Múrcia.

El text es deia No ens faltava més que això, L'Esquella de la Torratxa, 5 de maig de 1933, pàgina 285:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/esquella/id/46482

No és un escrit gaire llarg, a més, en una revista que vol fer riure, què podem esperar?

12. Pompeu i Fabra i el manifest per la preservació de la raça catalana: Aquí Martínez Hoyos no cita cap font documental. Deu pensar que no li fa falta!? De fet, és un escrit per la conservació de la raça catalana i voler crear una societat eugènica. El text es pot trobar en La Publicitat, 12 de maig de 1934, pàgina 5: http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/publicat22/id/4714/rec/139

Fer servir això com a argument contra Pompeu Fabra i Poch i contra el nacionalisme català, demostra el caràcter i el rigor científic dels que ho fan.

Per la vida i obra de Pompeu Fabra:

http://www.escriptors.cat/autors/fabrap/pagina.php?id_sec=755

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000158/00000006.pdf

https://books.google.cat/books?id=So2h2mohqCUC&pg=PA9&lpg=PA9&dq=pompeu+fabra+i+poch&source=bl&ots=g81VpnW-ne&sig=KxeiZb_HsK0xjRfMNHmWct_kB4E&hl=ca&sa=X&ei=QIEIVZ3MNNPaatjlgNgP&ved=0CD4Q6AEwBjgK#v=onepage&q=pompeu%20fabra%20i%20poch&f=false

Pompeu Fabra i la crida a fer una societat eugènica, van lligats a Josep Antoni Vandellòs. Hoyos, en parla i de la seva obra Catalunya poble decadent, però tampoc fa cap cita. Aquí tenim una explicació de l'eugenèsia:

http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/02/-cal-reconeixer-la-immigracio-com-un-dels-mites-fundadors-de-catalunya-8467.php

Per la vida i obra de Antoni Vandellòs:

http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/viewFile/63629/63569

Francisco Martínez Hoyos, acaba aquí els seus suposats arguments. A continuació, en el seu article, parla dels immigrants i Jordi Pujol i que la xenofòbia no és patrimoni del catalanisme conservador, perquè les declaracions d'Heribert Barrera d'Esquerra Republicana ho demostren.

Hoyos finalitza amb les conclusions, que segons ells, no es pot descartar que el nacionalisme català no tingui un component ètnic. De la resta, fraseologia sense cap rigor científic. Lligar la subversió anarquista a la immigració murciana no és cert:

http://www.viruseditorial.net/pdf/anarquisme_fet_diferencial_catala_baixa.pdf

Pel que fa a les meves conclusions:

Comprendre la història significa comprendre el passat com una força que actua sobre el pressent. Ara, el pressent, també actua com una força que actua sobre el passat mitjançant la reconstrucció d'aquest.

El meu parer, és que Martínez Hoyos, no té prou proves de la importància del fet racial en el nacionalisme català. Les fonts documentals, són bibliogràfiques o de texts poc importants o de poca rellevància ideològica, però a més, a vegades, són cites que no sé sap d'on han sortit i que són interpretacions ideològiques contraries al nacionalisme català perquè el volen vincular al nazisme amb la qüestió ètnica.

Pel que fa a Hoyos, em pregunto si té raons personals amb el tema del murcianisme:

http://anatomiadelahistoria.com/autores/francisco-martinez-hoyos/

La pregunta que li hauríem de fer, és si la seva mare murciana o el seu pare granadí van patir algun menyspreu per ser immigrants a Catalunya i, ell, com a fill de immigrants, si ha patit també algun greuge.

Personalment, crec que si s'aconsegueix una futura República Catalana, aquesta serà de caràcter liberal democràtic i, per tant, els drets civils i el benestar social, estaran garantits. A dita estructura d'estat, no li pot preocupa, que cada un tingui la identitat nacional que vulgui. De fet, em sembla que ningú perdria la doble nacionalitat (Catalana i espanyola), a no sé que vulgui renuncia a una o altre.

Relacionats