Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

HIPOCRESIA ECONÒMICA – SPANISH ¿

Com Català i com sempre, intentant parlar des de la imparcialitat argumentada i propostes, us escric avui sobre el tema: “Hipocresia econòmica – spanish “. Cal dir que, com català […]

Xai Negre
Xai Negre 31/03/2016

Com Català i com sempre, intentant parlar des de la imparcialitat argumentada i propostes, us escric avui sobre el tema: “Hipocresia econòmica – spanish “.

Cal dir que, com català també sóc, entenc indigni, la postura del govern espanyol amb Catalunya, xerren per tots medis ( es nota fan lo possible per controlar-los al seu gust ), i proclamen amb veu alta, que ajuden a Catalunya, ens deixen com necessitats, però carai, que diguin la veritat.

Si demostrat, econòmicament cada any, Catalunya té dèficit fiscal en contra, és a dir, te tot el que aportem a l’estat espanyol en forma impostos, 16000 milions d’euros, desapareixen, és a dir no tornen, i ara que ens donen 3000 milions euros diuen és un regal i no ho és, ens donen diners nostres que normalment es queden per ells, i repartir per resta espanya, en forma solidaritat i altres rareses.

Per tant, proposo a tot l’arc parlamentari català que, s’ajuntin el màxim possible el màxim dels partits, i portin al constitucional, i on faci falta dos reclamacions. Primera reclamació, carta oficial del govern espanyol, per escrit i firmat, disculpant-se i admeten que no donen res com caritat, si no que son diners propis, dels molts que ja no ens tornen dels molts mils milions anuals d’impostos que donem a govern espanyol els catalans i que no tornen, dèficit 16000 milions euros que cada anys desapareixen.

Segona reclamació, que es tracti amb justicia a Catalunya, moltes altres comunitats viuen del xollo, reben més del que aporten al estat espanyol en forma d’impostos, llavors que els diguin no donen més, i que comencin a crear industries, etc com sempre ha fet Catalunya, cal posar fi a la solidaritat. Tercera reclamació, un cop treta solidaritat maleïda de 40 anys imposada per Franco, ja és un abús, i que Catalunya rebi realment el que li pertoca, sinó 100% del que aportem, però marcar paràmetres.

Per exemple, a cada comunitat se li retorni el 80% dels impostos que aporta a l’estat espanyol, i el 20% restant, quedi per govern espanyol per seves despeses representació, serveis, etc. I acabar per fi, tanta solidaritat, que ha fet que qui més aporta, al cap dels anys en proporció econòmica i o evolució, està pitjor que qui rep i ha rebut tanta solidaritat.

Que els ensenyin a crear empreses i negoci,m i vegin que per tenir nivell vida cal treballar, i prou viure del cuento.

Relacionats