Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Hi ha coses que no només indignen

 És veritat que el PSOE, el 2011, va endarrerir la jubilació als 67 anys, però el PP, el 2013, va rematar la jugada desvinculant la pujada de les pensions de […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 24/02/2017

 És veritat que el PSOE, el 2011, va endarrerir la jubilació als 67 anys, però el PP, el 2013, va rematar la jugada desvinculant la pujada de les pensions de l’IPC. Amb aquesta brillant idea cada any el pensionista perd poder adquisitiu, cada any te menys dinerets per les despeses que, aquestes si, cada any pugen i pugen.

Els darrers anys, respecte el tema de les pensions i els jubilats se n’han sentit de tots els colors, la darrera, la del governador del B.E. -que diuen què en plena crisi s’ha permès augmentar-se el “sou”, i no un 0,25%- que aconsella que l’edat de jubilació depengui de l’esperança de vida i que vagi més enllà dels 67 anys, i que, per a compensar el que assegura què no es podrà cobrar de l’Estat al seu moment, la gent es faci plans de pensions.

Perfecte. O sigui, paguem una Seguretat Social per estar atesos per la salut i ens aboquen a fer-nos d’una mútua privada…

Estem cotitzant per a la nostra jubilació, si més no és el que els que ja estem jubilats ens havien dit quan treballàvem, i si volem “viure” al seu moment aconsellen que ens obrim un pla de pensions privat…

Fins on arribarà la poca vergonya i el anar entomant tot allò que ens posen entre pit i esquena com el que ha de ser, i com el més normal ?.

És que algun dia cada quatre anys, s’acabarà de votar a qui ens està fent això descaradament, a la cara, i al damunt qui no necessita d’això, ens diu que els jubilats fins ara han viscut massa be, que quan arriben al moment necessiten masses coses, que viuen masses anys, entre moltes d’altres barbaritats ?.

Hi encara indigna més quan aquest últim comentari ve d’una entitat que ha estat qui ha donat el vist-i-plau perquè les entitats bancàries hagin hipotecat a tort i dret només per l’afany de poder cantar cada any més beneficis, i de que s’hagin comercialitzat les dites «preferents», per cert, producte que fins que no s’ha demostrat judicialment l’engany, han deixat veure com que el culpable era el client, perquè tothom ja sap el que firma.

És veritat, estem completament arrebossats de coses que ens indignen, però és que n’hi ha que haurien de sobrepassar la indignació, i haurien de produir una altre reacció per part dels que ara estan escandalitzats, però també, i més, dels que es trobaran les conseqüències quan els hi toqui.