A partir d’aquí, diversos llocs web com el bloc de referència en Responsabilitat Social Empresarial (RSE) “Responsabilitat Global” http://responsabilitatglobal.blogspot.com/, es feien ressò de la política lingüística de Greenpeace, que justifica la superioritat d’unes llengües sobre les altres, tractant el català d’una forma diferenciada respecte la resta de comunitats lingüístiques occidentals. Fins ara, un allau de queixes i comentaris a la xarxa han qüestionant la política lingüística de Greenpeace.
Els arguments queden sense resposta i Greenpeace, en una situació de debilitat pública. Com es pot justificar un respecte lingüístic per a comunitats lingüístiques més petites que la catalana? Per què es respecten les diverses llengües oficials de països plurilingües però no en el cas d’Espanya? Com es pot lluitar a favor de la diversitat biològica i anar en contra de la diversitat lingüística? Com pot Greenpeace respondre amb arguments que no aplica enlloc més del món? Perquè evidentment, una pancarta a Roma no hauria estat escrita en anglès i castellà, i a Atenes, Lisboa, Copenhaguen i Tel Aviv de ben segur que hauria estat escrita en grec, portuguès, danès i hebreu, idiomes similars o inferiors en nombre de parlants que el català.
Des de la Plataforma per la Llengua sempre ens ha sorprès que moltes de les ONG de referència a Catalunya i al món vagin per darrere d’empreses multinacionals pel que fa al respecte de la responsabilitat social i dels drets lingüístics de la societat on operen. La diferència és que una empresa es dedica a fer diners i una ONG de defensa del medi ambient, drets socials o solidaritat internacional es dedica a solucionar problemes de la societat que sovint creen les mateixes empreses (o administracions). Tant unes com les altres tenen obligacions i responsabilitats amb la societat, però, tal com deia un comentari en el fòrum del bloc de Greenpeace: “Per a les ONG encara és més important (per la seva legitimitat) gestionar la seva Responsabilitat Social i fer-ho amb els seus grups d’interès (…) Quin missatge estaríem enviant a les empreses?”
Això val per a Greenpeace i per a tantes altres ONG: Fundación Vicent Ferrer, Acción Contra el Hambre, Pallassos Sense Fronteres, Ayuda en Acción, Arquitectos Sin Fronteras, Entre Pobles, Intermón Oxfam, etc. En canvi, grans empreses multinacionals com ara Decathlon, IKEA, Eroski, Google, Microsoft, Damm, Freixenet, etc. han entès la importància del respecte cultural i lingüístic cap al consumidor i, sovint a poc a poc, però sense aturar-se, van avançant en la seva Responsabilitat Social. És estrany i incomprensible que les grans ONG es trobin per darrere d’algunes de les grans empreses a les quals les mateixes ONG els demanen altres compromisos bàsics amb la societat. M’imagino una reunió entre Greenpeace i Decathlon, en la qual els primers demanen la no utilització de productes agressius amb el medi ambient i el responsable de RSE de Decathlon li replica: “Escolti, hi estic d’acord, però vostès no estan en disposició de demanar responsabilitat social, que ni tan sols envien el butlletí electrònic en català!”
Tais Bastida
Plataforma per la Llengua
