ACN Barcelona – L’oposició al Govern en funcions presidit per Pere Aragonès ha coincidit a criticar-li la gestió que ha fet de la sequera i també dels resultats educatius. Durant el debat electoral d’aquest dilluns a la nit a La Sexta, els candidats han presentat diferents propostes per fer front a la falta d’aigua i han carregat contra Aragonès, a qui han acusat de no haver fet prou per assegurar-ne les reserves i el subministrament. En l’àmbit educatiu, Vox, PPC i Cs han atacat la immersió lingüística en català mentre que la resta de formacions s’ha centrat a parlar de canvis en el sistema.
El candidat d’ERC a president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha explicat que té una planificació perquè la situació de sequera actual “no torni a passar” i Catalunya tingui “resiliència absoluta” davant de la falta d’aigua per a l’any 2030. Ha criticat que governs anteriors “quan plovia s’oblidaven de les infraestructures” i ha rebutjat “molt clar” un transvasament de l’Ebre a les conques internes.
Tampoc ha donat suport a interconnectar les conques catalanes amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que ha considerat la sequera “el resultat de deu anys” de governs independentistes. “No estem preparats per afrontar una sequera que és molt greu”, ha lamentat, i ha proposat construir dessaladores i millorar l’eficiència de la xarxa i també mesures per al reg agrícola, “especialment al canal d’Urgell”.
L’exconseller Josep Rull, que forma part de la candidatura de Junts a les eleccions al Parlament, ha advertit que la crisi climàtica “no és cap broma” i pot ser “l’amenaça més seriosa que té la humanitat”, per la qual cosa Catalunya ha d’estar preparada per afrontar sequeres. Quan altres participants al debat han acusat els governs de CiU d’haver abandonat projectes hídrics, s’ha defensat dient que el tripartit del PSC, ERC i la desapareguda ICV-EuiA va deixar les arques de la Generalitat “absolutament” buides. Després que Aragonès li preguntés si donaria suport a dur aigua de l’Ebre a la resta de Catalunya, ha dit que no hi dóna suport.
La cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, li ha replicat que Catalunya pot fer front a la sequera actual “gràcies a la dessaladora del Prat de Llobregat” i ha demanat “renunciar a macroprojectes” com el complex d’oci que Hard Rock vol instal·lar al Tarragonès i que, segons la líder dels comuns, consumiria la mateix quantitat d’aigua que una ciutat de 30.000 habitants.
Per part de la CUP, Laure Vega ha coincidit amb Albiach que “l’aeroport i el Hard Rock no són mesures possibles” si es vol fer front a l’emergència climàtica i ha parlat d’augmentar la recaptació per obtenir els recursos necessaris per millorar la situació. Ha assenyalat que els darrers anys “mentre els sous dels directius sí que pujaven les infraestructures no es feien”.
El candidat de Vox a la Generalitat, Ignacio Garriga, ha assegurat que “si avui els catalans no tenen aigua és per culpa del PSC, Junts i ERC” i ha defensat la interconnexió entre conques, un pla estatal d’aigua i transvasar aigua de l’Ebre “si és necessari”. “Tenim solucions”, ha afirmat, i ha retret als partits que han governat els darrers anys que hagin deixat “que hi hagi canonades que perden”.
També ha parlat d’interconnectar les conques internes amb la de l’Ebre el president del PPC, Alejandro Fernández. De fet, ha proposat fer-ho “en vuit mesos” perquè les dessaladores són “necessàries però insuficients”. El presidenciable dels populars ha advertit que “un Govern en ple segle XII que és incapaç d’abastir aigua per a tota la població de Catalunya és un Govern fallit”.
El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, no s’ha pronunciat sobre la interconnexió de xarxes però ha criticat que el segon tripartit, presidit pel socialista José Montilla, paralitzés la construcció de més dessaladores “perquè va ploure”. Alhora, ha acusat de la situació de sequera els darrers governs perquè “com que s’estaven ocupant del procés no estaven fent el que havien de fer”, com arreglar les pèrdues que té el sistema.
El debat de La Sexta ha congregat els candidats a president de la Generalitat de totes les formacions amb representació al Parlament a excepció de Junts, que ha apostat pel número tres de la llista que encapçala l’expresident Carles Puigdemont, i de la CUP, a qui ha representat la número dos de la candidatura per Barcelona. Les eleccions al Parlament se celebren aquest diumenge, 12 de maig.
<strong>L’escola catalana</strong>
En matèria educativa, tots els candidats han admès els mals resultats que presenta el sistema a les proves PISA però han fet diagnòstics i propostes diferents. Aragonès ha atribuït la situació a les retallades de fa més d’una dècada i ha defensat que el seu Govern les ha “revertit”. Això “permetrà que en un futur molt proper ja es reverteixin els resultats”, ha garantit, i ha exposat algunes mesures que ha impulsat ERC, com la gratuïtat de l’educació infantil a partir de 2 anys, o que s’han incorporat “9.000 professors i mestres” al sistema: “Són les bases per millorar”.
Rull li ha recriminat que hi ha “més mestres, més professors, però menys resultats”. Ha deplorat que “no s’ha posat en valor el lideratge pedagògic de determinades escoles” i ha avisat que hi ha el risc que moltes escoles deixin de ser un motor d'”ascensor social”.
Illa ha demanat “fixar-se en les escoles de Catalunya que ho fan bé” i ha proposat la gratuïtat absoluta de l’etapa de 0 a 3 anys, més places per a la Formació Professional (FP), “desburocratitzar” l’educació i donar més recursos al professorat. “A Catalunya hi ha bones escoles i molt bons professionals i se’ls ha d’escoltar”, ha asseverat, i ha afegit que els qui han governat els darrers deu anys “alguna responsabilitat tindran”.
Hi ha coincidit Albiach, que ha recordat a Aragonès que “ERC té tres anys a la presidència però és al capdavant d’Educació des d’en fa sis”. Per als comuns cal recuperar la sisena hora lectiva perquè “és un greuge comparatiu” amb la concertada i la privada i acabar amb aquest sistema dual entre escoles públiques i les que no ho són.
Per al cap de llista de Vox, cal reforçar la comprensió lectora i que es permeti l’escolarització en castellà, trencant així amb el sistema d’immersió lingüística. De fet, ha preguntat al candidat del PSC si es compromet a permetre que els alumnes de les famílies que ho vulguin puguin rebre l’educació en castellà i no en català. També Carrizosa ha defensat acabar amb la immersió i ha recordat que Cs van ser els primers de “posar sobre la taula aquest problema que té més de la meitat de la població”, ha assegurat.
Fernández ha subratllat que l’educació “és un assumpte molt seriós” i ha acusat l’esquerra i el nacionalisme de “voler convertir les aules en laboratoris ideològics”. Davant d’això, ha apostat per seguir el model de Castella i Lleó, que els pares puguin escollir centre, donar més autonomia als professors i un sistema trilingüe que substitueixi la immersió en català.
Els ha respost Vega, de la CUP, que ha reivindicat la immersió com una demanda dels castellanoparlants “que volien que els seus fills aprenguin català”. Ha retret a Vox, PPC i Cs que “els rics poden anar a aprendre els idiomes que vulguin” i que el problema real de l’educació es la concertació a la privada.
