Segueixo amb molta preocupació el que està passant a Grècia i les implicacions que això pot tenir en altres estats d’Europa, especialment a Espanya. S&P ha retallat el ràting de Grècia i el considera “bo escombreria”, i també ha baixat la qualificació de Portugal. Grècia necessita ajuda financera urgent però Alemanya amb bon criteri diu que, abans d’ajudar-la, Grècia s’ha de comprometre a corregir la seva situació financera, vaja, que s’ha de comprometre a fer els deures per poder retornar els diners (i by the way també que deixi de mentir sobre les seves finances). Si fa suspensió de pagaments, encara que sigui pactada, tindria un efecte descomunal. Però no se’n pot sortir gratis, seria un mal exemple per altres països i pels ciutadans: “endeuta’t el que vulguis, gasta el que vulguis, viu per sobre de les teves possibilitats, no diguis la veritat sobre la teva situació financera, i si un dia tens problemes… no passa res, algú pagarà la factura”. Els alemanys, per sort, diuen que per aquí no passen.
Efecte contagi, Grècia afecta a Portugal, que en 3 setmanes ha de refinançar ~5.000€ milions. Li han baixat el rating i haurà de pagar un preu bastant elevat epl seu deute… això si el tema Grècia no empitjora i afecta encara més a Portugal. Flight to quality, els inversors tendiran a invertir en estats més segurs, abandonant els estats que tenen més risc. I especuladors apostant contra Grècia i Portugal.
I Espanya? Espanya no és Grècia, cert. Els problemes de Grècia són molt més greus, però Espanya és molt més gran. És a dir, Europa potser pot “aguantar” una Grècia amb molts problemes, però no una Espanya amb problemes, tot i que en tingui menys que Grècia. Els efectes ja s’estan notant, entre la situació financera espanyola i el “mirall grec”, Espanya té un diferencial de 110 punts (1,1%) respecte el deute alemany, i Espanya ha de refinançar 225.000€ milions aquest 2010 (30.000€ milions el juliol). Venen mesos moguts. Schroders explica que els problemes són Grècia i Portugal i, en menor mesura, Espanya. Però això, després de Grècia i Portugal, ve…
Espanya no és Grècia, però s’hauria de començar a plantejar un pla dràstic de reducció de despesa pública i de disminució del dèficit públic amb el compromís de retornar al límit del 3% del PIB. I reformes estructurals de veritat. I enviar un missatge clar als mercats financers, amb el repte de credibilitat internacional per explicar que aquest pla va seriosament (que no preguntin als catalans, que els direm la veritat i que el govern espanyol (quasi) sempre enganya).
Vaja, venen setmanes interessants i mogudes (un dia clau és el 19 de maig, quan Grècia ha de refinançar 8.500€ milions; les properes setmanes, els propers dies, seran clau, tot i que hi ha qui diu que potser per Grècia ja és massa tard).
Ah, i què podem fer? Una cosa sobretot: el que depèn de nosaltres, que és pencar, i molt. Treball, treballar.
P.D. Suposo que aniré escrivint d’aquest tema, escrits curts. Estic preocupat
P.D. Aquest tema ens afecta a tots. Cal que l’economia es recuperi i per això cal estabilitat financera a Espanya i a Europa. I si Espanya ha de pagar més pel seu deute, això vol dir diners que no es poden dedicar a altres coses. I si Espanya té problemes, els tindrem tots els seus ciutadans
P.D. El problema d’Espanya no és Grècia, però Grècia no ajuda. El problema d’Espanya és l’excés d’endeutament del sector privat (tema que em preocupa molt), els dèficits públics i el deute públic creixent, la incapacitat de fer reformes estructurals, els 4 milions d’aturats… i en resum la seva capacitat de recuperar-se de la crisi i, sobretot, de com ho farà. Més en futurs escrits
P.D. Millor sense Espanya, no?
