Segons el digital nord català “La Clau” el dictador Franco va donar el vist i plau a una central nuclear la Costa Brava.
“L’àtom bé que s’hauria pogut instal·lat a Pals, al Baix Empordà, segons preveia un acord francoespanyol. El projecte, que va acabar sent rebutjat per les autoritats econòmiques del país, forma un episodi amagat en les memòries, que torna a va sorgir a conseqüència de les informacions de Fukushima, al Japó.
L’actualitat mediambiental relacionada amb la tragèdia de Fukushima recorda als habitants de la província de Girona un vell projecte de central nuclear. El 1964, França i Espanya van signar un acord per construir un centre de producció, que pretenien ubicar prop de la línia fronterera. Aquesta planta, prevista a la platja a la ciutat costanera de Pals, a l’altura de Girona, hauria ocupat un espai natural proper del bocal del riu Ter. El projecte, recolzat pel general De Gaulle, promotor de l’energia nuclear a França, i el general Franco, va ser objecte d’una comissió especial, amb la justificació de l’alt consum d’energia a la regió. La producció, consumida localment, també hauria alimentat el Rosselló, en el marc d’un comerç d’energia capdavanter. No obstant això, l’estudi preliminar, a càrrec d’Electricitat de França (EDF) i la Comissaria francesa de l’Energia Atòmica, en col·laboració amb la Junta d’Energia Nuclear espanyola, no va conduir a cap realitat.
Durant anys, un rumor persistent va atribuir l’aturada del projecte al vicepresident del govern totalitari espanyol, Luis Carrero Blanco, que personalment s’estimava la zona, però els motius principals escauen als àmbits econòmics. La primavera de 1965, diversos empresaris i polítics de la Costa Brava, entre ells un amic personal de Franco, Mateu Pla, van convèncer de no donar sortida al projecte, al moment que es preparava l’ascens turístic de l’Empordà. Al mateix temps, el periodista i escriptor Josep Pla, immensa autoritat catalana, que vivia a Palafrugell, a 5 km de la ubicació proposada per a fixar-hi la planta nuclear, es va pronunciar a favor, amb la màxima discreció. Però el 25 de maig de 1965 es va fer l’anunci de l’abandó del projecte i del seu trasllat a les comarques de Tarragona, a causa de suposades incompatibilitats amb les condicions geològiques de la Costa Brava. D’aquesta manera, la central de Vandellòs, que continua en activitat, es va inaugurar el 1972. Al Rosselló, l’únic exemple de zona escollida per acollir un projecte d’indústria nuclera és Polilles. El veïnat del municipi de Portvendres, vorejat per la mar, va constar durant un temps entre els plans del president Valéry Giscard d’Estaing, entre el final dels anys 1980 i l’inici dels anys 1980″
