Miquel Iceta ha demanat trobar una solució que els catalans acceptin de bon grat. I l'única manera, segons el flamant primer secretari del PSC, és votant. La seva proposta és arribar a un acord amb Espanya per un nou pacte fiscal, i per més competències en llengua, educació i cultura. No vol la independència. Fins aquí, tot correcte.Així, doncs, si la via preferida per la majoria de la ciutadania no és la d'Iceta, s'entén que no hi posarà pals a les rodes. Si els catalans han d'estar d'acord amb el que en surti de tota aquesta revolució democràtica, per què no dóna suport a la consulta del 9N, que preveu tot el ventall d'opcions polítiques i a la qual un 80% de votants dóna suport, en lloc de declarar-la un nyap i dir que ha d'estar acordada amb l'estat o res?
Iceta, referint-se a la reforma constitucional que demana, ha afirmat que Catalunya és una nació i que “no es pot discutir sobre sentiments”. Ha arribat a dir que “volem que Catalunya pugui tenir la seva pròpia Constitució, i nosaltres la farem, no només la votarem”. Busca la reacció, l'optimisme, el canvi de tendència amb un discurs nou. No està cremat, i ho ha d'aprofitar. La base, però, és la mateixa: moltes cares conegudes a la comissió executiva, i línia d'acció que, a priori, no se surt de la marcada per Pere Navarro en el seu tan meritori com desesperat canvi de rumb, ja que a banda de tota la retòrica, no ha anunciat cap mesura nova. Ni tan sols ha esmentat el doble referèndum que va anunciar fa uns dies. Els votants han demostrat no voler aquest PSC. La tercera via ha estat predominant durant trenta anys, però la gent ha passat pàgina.
Havent vist les últimes punxades electorals i que l'acció de Pere Navarro no era atractiva, Iceta tenia l'opció de no ser continuista d'un projecte perdedor i pujar-se al vaixell autodeterminista, alinear-se amb la resta d'unionistes o bé idear quelcom nou. En teoria hi ha hagut un canvi de direcció en el partit -cosa que de facto és més discutible-, així que si hagués canviat de discurs ningú podria haver-lo acusat d'incoherent. No és el cas, però, així que l'estratègia passa perquè tot el procés independentista surti malament, sumat a que les forces emergents fracassin, i el poble torni a abraçar la política de pidolar a l'estat per minses millores com a mal menor i que reconegui el discurs del PSC. Un camí sens dubte llarg i difícil, que continuarà deixant la formació fora dels focus principals de manera indefinida. Així que si per intentar fer aquest camí més curt poden posar algun obstacle dissimulat a la consulta perquè el procés fracassi abans, que ningú dubti que ho faran.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
