Dijous, 16 de setembre de 2021 - Edició 1148
La República

Fes-te voluntari

Llegit i rellegit el ressó que va tenir en els mitjans de comunicació el partit entre Euskadi i Catalunya a San Mamés només em queda que també fer-me voluntari per […]

Jordi Castañeda
Jordi Castañeda 31/12/2007

Llegit i rellegit el ressó que va tenir en els mitjans de comunicació el partit entre Euskadi i Catalunya a San Mamés només em queda que també fer-me voluntari per a les seleccions catalanes. Sóc dels qui pensa que les grans estructures costa massa de fer-les moure i he animat en més d’una ocasió a fer aquelles petites accions quotidianes que ens apropin a la normalitat nacional. Fa un temps us vaig explicar les meves experiències en el programa de voluntariat lingüístic i ara crec que haurem de continuar militant en el voluntariat per les seleccions catalanes. Per què? Doncs perquè aquests partits de festa i xerinol•la no siguin només això. Perquè no caiguem en la demagògia d’uns i l’oblit dels altres que denuncia Francesc Puigpelat en un article a e-noticies.com aquesta setmana. Com Puigpelat afirma, veure aquella Declaració de San Mamés signada per catalans, bascos i gallecs, poques setmanes després que bascos i gallecs ens deixessin amb el cul a l’aire al Congrés dels Diputats per reprovar Magdalena Álvarez… fa cagarela. Però amb tot, penso que ens cal apretar des de baix, amb iniciatives com les del voluntariat, perquè no podem renunciar ni dimitir de les nostres aspiracions com a ciutadans d’aquest país. Molts cops no ens faran cas, d’altres ens donaran gat per llebre, però nosaltres cal que seguim al peu del canó. Denunciant els qui ens traeixin i empenyent els nostres. Perquè quan omples l’Estadi Olímpic o San Mamés suposa un fet objectiu que no es pot obviar.
Respecte del cas de les seleccions, a més, m’interessa una altra lectura que crec que ens pot fer guanyar molts adeptes. Com que som un país tan mesell i sotmès, estic segur que si mai poguéssim disputar partits oficials deixaríem que els jugadors catalans escollissin entre la selecció catalana o l’espanyola. Fins i tot alguns independentistes em comentaven que això hauria de ser així per tal que es veiés que som més demòcrates que ningú, que no volem “imposar” res a cap jugador. Bé, suposem que bona part dels millors futbolistes catalans triessin l’espanyola. Molts o pocs, però tots sabem que uns quants sí que serien. Resultat? Que tot un estol de bons jugadors catalans tindrien lloc en competicions internacionals. M’explico? És a dir, que potser el lloc de central o davanter ja està cobert a l’espanyola però aquí tenim centrals i davanters per fer un equip molt digne que lluiti per estar a les grans competicions. No em féu dir noms, però se m’acudeixen un bon grapat de futbolistes catalans de primera que difícilment els convocaran per a l’espanyola, però que podrien tenir el seu lloc a la catalana. No heu sentit mai a dir a un futbolista que el seu màxim somni és participar en una Copa del Món? Doncs per aquesta porta n’hi podrien entrar molts.