Joan Ferran “tot un senyor ……” i Quim Nadal, un cop abdicat del sector catalanista del PSC, no han tingut pietat de Joan Puigcercós, no li ha perdonant moltes coses, però sobretot una, no li ha perdonant que per culpa dels republicans el PSC pateixi la crisi més profunda de la democràcia. El pacte tripartit a la Generalitat ha portat al PSC al límit de les seves contradiccions, mai fins ara havien sorgit a la llum pública tantes diferències, fins i tot la situació ha provocat que alguns s’hagin tingut que treure la careta; gràcies als republicans Quim Nadal ha posat al descobert les seves cartes, avui ja sabem que prefereix una bona cadira de poder que el País. El sector catalanista ha pogut comprovar amb quins efectius reals compte, d’entrada molt pocs.
Avui tots dos, Nadal i Ferran com dos animes bessones han saltat a la palestra per atacar i carregar contra el candidat republicà, és la manera d’agrair la feina feta i deixar clar dins del PSC la seva aposta per preparar una veritable pista d’aterratge per substituir el President Montilla.
El Conseller Nadal, coneixedor de les polítiques maquiavèl•liques, ha mogut fitxa. Vol subsistir a Montilla i sap que el PSC necessita una persona que prepari el terreny. Bon parlamentari com és ell i amic de la ministra Chacón, encara es recorda de l’etapa gironina de la ministra, aspira a ser l’home que condueixi des del grup parlamentari la recuperació del poder. Ell vol ser cap de la pista d’aterratge, vol lliurar el partit en condicions a la musa del PSOE, Carme Chacón
