Des de les passades eleccions catalanes i les posteriors municipals – ara, les espanyoles – , l’executiu de Convergència i Unió de forma directa o sibil·lina, està repetit de forma reiterada una demanda d’unitat nacional a la resta de partits de Catalunya, per no deixar-l’ho’s en mans del PP – tant aquí a casa nostra o a Madrid -, és el que s’en diu, una mà estesa a qualsevol partit, que s’incorpori en la defensa i a les demandes cabdals de la nostra nació.
ERC, ja va dir – i ahir ho va afirmar – que l’hi estén la seva respectiva mà, per no tindre’s que al.liar amb el Partit Popular. Evidentment, això comportaria que ERC acceptes l’austeritat pressupostaria del proper any, i des de la federació nacionalista creuen que Esquerra, no voldrà fer-se’n partícip d’aquest pressupost.
Si Esquerra ha donat el seu suport a la governació de CIU, també alhora s’hauria d’arriscar. La població al cap i a la fi, premien a qui sap administrar de forma seriosa i clara un país, i en aquest cas, esquerra ha de ser-hi.
També caldria que les altres forces polítiques catalanes, estiguessin posicionats en aquesta direcció, ja que no és modus d’actuació defendrà uns ideals, degut a la situació actual, sinó salvar i gestionar correctament Catalunya, per evitar l’intervenció molt més cruenta dels populars per acció europea.
Els PSC, s’ha de plantejar d’una vegada – i sense tindre’n por -, la creació d’un grup propi a Madrid, per defensar de forma conjunta amb CIU,ERC,ICV-EUIA i SI els nostres interessos nacionals. S’aconseguiria ofegar els intents del PP, encara que disposi de la seva amplia majoria aconseguida, el diumenge passat.
Les unitats son això. Ja vaig dir en clau independentista, quines opcions podrien fer-se’n en un article anterior, i és important entendre’n que no cal anar de la maneta de tothom, sinó solament en temes clars i puntuals, encara que seria bo organitzar-ho desprès en la creació de federacions amb o sense validesa legal, però si estructural.
CIU torna a demanar l’unitat. ERC, ja ha trucat a la seva porta. A que esperen les altres formacions per deixar de banda els seus personalismes i batalles caïnites, i ens disposem – la societat – a obligar de forma conjunta, a que els partits catalans i profundament catalanistes, demostrin d’una vegada per totes, que no som vots i que som persones.
Que d’igual manera i de forma democràtica els traslladem al poder, els podem treure d’una volada.
L’altre opció, és que en Mas convoqui eleccions anticipades – que tornaria a guanyar; i amb més amplia majoria – i establir una opció de trencament definitiu amb Espanya. Aleshores, totes les forces polítiques catalanistes haurien d’estendre’n la mà a Convergència i Unió, i que siguin ells, els que l’haguin d’acceptar.
