Ai ai ai, que els de “Ciudadanus” no es menjaran els turrons. Que comencin les apostes! Si jo encerto la meva, us he de confessar que no deixarà de saber-me greu, perquè aquesta colla pesigolla és d’allò més divertida. A mi, això que fan a les entrevistes, aquest poti-poti lingüístic, em sembla digne de gag còmic. Mira, no puc evitar-ho, què vols que et digui, em fan gràcia.
Jo crec que aquests ja trigaven massa en discutir-se, no podia ser que les coses anessin tan bé dins d’un partit format per les despulles dels altres. Sembla ser que els problemes han vingut arrel d’això, i és que es veu que en algunes de les llistes de les candidatures municipals, hi apareix gent que pertanyia a altres partits, i segons una ala de la formació, la seva desvinculació encara no està del tot acreditada. Que encara no són de pura raça, vaja, que encara no estan desintoxicats. Així que la cosa va de prosàpia, de llinatge, d’estirp. Però a veure, si la paradeta encara els hi fa olor de pintura, què volen, una nissaga Ciutadana? Doncs això no pot ser, perquè aquest és el partit dels desterrats, és tot un collage prefabricat, fet a pedaços.
En tot cas, jo encara no acabo d’entendre gaire tot aquest rebombori que s’ha muntat. Sembla ser que el secretari general del partit, Antonio Robles, va escriure una carta el mes passat dient que dimitia, i no era precisament amistós, el comunicat epistolar. Dóna a entendre que el nen Rivera se li està pujant a les barbes amb aires de grandesa. Però vaja, ara en Robles surt i diu que el motiu no són les discrepàncies sinó els seus interessos personals. Sí, home, ara vés i arregla-ho. Alhora, diu que ja veurem, que la decisio no és del tot definitiva. Escolta tu, ens prens el pèl o què, aclareix-te i després parla, no ens facis ballar el cap, que per quatre gats que us voten, aquí no tenim temps per perdre amb tanta tonteria.
Després surt el Rivera i diu que no, que no hi ha cap crisi a Ciutadans. Noooo, no pas. Clar, què ha de dir? Aquest noi és un xitxarel•lo i un partit liderat per un vailet que fa quatre dies que s’afaita, no pot ser gaire seriós. I jo sóc jove, i precisament per això ho dic, a aquesta edat encara es té massa tensió sexual al cos per poder fer res que comporti tanta responsabilitat.
En fi, a mi no m’estranya que tinguin una crisi, gens ni mica m’estranya, perquè són tots insuportables, jo no sé com s’aguanten els uns als altres, ha de ser esgotador. Aquest discurs cosmopolita és lamentable, s’ha de tenir una ànima molt pobra per que algu digui que no se sent d’enlloc. Tothom té una nació bategant dins del seu pit, sigui quina sigui, i qui no la té, és perquè allà on hi hauria d'anar el cor, hi té una pedra. Si t’hi fixes bé, tots els membres de la tropa semblen un exèrcit de robots, són linials, apàtics, frívols. I després diuen que ells, en qui pensen, és en les persones. Jo no crec que n’entenguin gaire, ells, de persones. Mira, escolta, que el Rivera ens torni a fer un striptease (que calladet està de molt bon veure) o ja poden anar passant, que en aquest país tenim molta feina per fer i anem del tot endarrerits.
