No és gens casual que la llengua aparegui com a tema d’aquesta campanya. La llengua, juntament amb la polèmica de les banderes, l’himne nacional i l’espanyolitat o no del propi govern d’Espanya; suposen el retorn al debat polític d’elements intangibles, sensibles i de difícils consensos.
El què resulta interessant és veure com el PP ha sabut avançar-se a un front que li sortiria en campanya, el format per Ciutadans-Partido de la Ciudadanía y UPyD, el partit de la exsocialista Rosa Díez. El PP no està disposat a perdre a Catalunya el diputat que va perdre a les darreres eleccions al Parlament a mans de Ciutadans. No val la pena jugar-se escons que seran decisius i més val prevenir que haver de plànyer una pèrdua. L’artilleria més pesada s’ha posat sobre el camp de batalla: un anunci de nul·la realització però amb efectivitat 100% del missatge. I així s’apropien, de moment, del interminable debat sobre el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.
Conscients que la defensa a ultrança d’aquests plantejaments els reforça fora de Catalunya, no és cap casualitat que Aznar ahir parlés des de la FAES de la crisi nacional que genera aquesta coacció dels nacionalismes perifèrics. Tant és que fa uns anys el personatge afirmés parlar català en la intimitat. Suposo que ell preferia que el català es parlés en la intimitat de les llars i fós esborrat de l’esfera pública; però aquest no és el tema. Això demostra el nivell de preparació d’aquest atac dins de l’estratègia electoral del partit i com aquesta setmana el PP ha aconseguit col·locar-lo a l’agenda dels mitjans.
Tant, que fins i tot Pedro J. Ramírez va preguntar, el mateix dia que el PPC presentava el vídeo, sobre aquesta qüestió al president Zapatero. No deixa de ser anecdòtic que el director de El Mundo li pregunti al president sobre el grau de partidisme dels mitjans de comunicació a Espanya. Interessant la resposta de Zapatero a Ramírez, quan aquest li comenta que què faria si hagués de venir a viure a Catalunya i les seves filles haguessin hagut d’aprendre català… el president respon que respecte a les lleis i a la llengua.
Ciutadans i el partit de Díez tenen en la llengua, el nacionalisme, els símbols i les banderes les seves armes polítiques, encara que afirmin que ells tenen un projecte que va més enllà. Un any després dels resultats de Rivera i mig any després de la formació de UPyD, encara esperem veure quelcom d’aquest projecte. Són uns mestres del cinisme polític reclamant normalitat en comptes de normalització però volent dur a terme una normalització a la seva idea d’Espanya. Cínic, nogensmenys. Sobta l’enorme espai que es dedica a El Mundo al partit de la trànsfuga socialista, tant a l’edició normal de les seves notícies diàries com al dominical d’avui. El rotatiu de Ramírez posa en portada a Díez disfressada d’Agustina d’Aragó. I en les pàgines interiors a Rivera caracteritzat com l’alcalde de Torrejón de Ardoz durant els fets del 2 de maig.
Quan les idees que un defensa no tenen el ressò que s’espera cal apel·lar als nus integrals o a les disfresses de segles passats. Si Mas diu que la campanya és un show polític, ells prou que saben que cal donar carnassa al show; i mentrestant, seguim contaminant a la opinió pública creant fantasmes on no hi ha més que normalitat. En temps de guerra tot forat és trinxera…
