Pel que fa al futur de la llengua catalana a casa nostra, estem en un moment clau. És veritat que el català ha resistit envestides tan fortes com el Decret de Nova Planta o la dictadura franquista, però, sense caure en pessimismes estèrils i paralitzadors, cal tenir ben present que si bé la societat d’avui ens planteja reptes magnífics com Internet, on el català té una presència molt significativa, també ens planteja amenaces, i moltes.
Un món globalitzat, amb llengües d’abast enorme i gairebé obligat coneixement, com l’anglès, provoca que les llengües d’abast mitjà com la nostra no ho tinguin fàcil, sobretot si, com en el nostre cas, des de l’estat espanyol se’ns volen imposar mesures legislatives que no fan altra cosa que posar pals a les rodes, com la introducció de la tercera hora de castellà a les nostres escoles.
Estudis del tot fiables ens diuen que el coneixement de castellà que té l’alumnat català és perfectament homologable al de qualsevol alumne de les escoles de la resta de l’estat, com ja es va apuntar en la jornada "El català a l’escola. Toca empènyer altre cop", que la Plataforma per la Llengua va organitzar el passat mes de març a Barcelona i fa quinze dies, a Olot. Per tant el nostre objectiu i el del nostre govern ha de ser recuperar l’ús social del català a Catalunya i aplicar correctament i en tots els casos el model d’escola catalana en llengua i continguts a primària i a secundària i aconseguir que, d’acord amb les lleis vigents, el català sigui autènticament la llengua vehicular de tots els aprenentatges i de relació en tots els àmbits educatius.
Teresa Casals
Plataforma per la Llengua
