El Rei dels espanyols ha ridiculitzat a la seva classe polític. Les seves intervencions per intentar trobar un pacte entre els sectors econòmics per treure Espanya de la crisi, ha posat contra les cordes des de Zapatero fins a Rajoy, nomes cal veure els titulars de la premsa del regim.
La cara de la Vicepresidenta era tot un poema, fins i tot la de la portaveu del PP semblava fora de lloc. Perquè tenir un rei? es devien preguntar els dirigents dels dos grans partits espanyols. Un rei que els ha deixat amb el cul a l’aire, ha posat en evidencia que els polítics espanyols no tenen capacitat de resoldre la crítica situació econòmica en la que es troba l’Estat Espanyol.
És en aquest context que podem entendre les declaracions del Vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, “Era imprescindible la petició del Monarca” per evidenciar que pels catalans, Espanya cada dia és més mal negoci. La incapacitat manifesta dels líders polítics espanyols és més evident en plena crisi, fins i tot Zapatero i la seva ministra econòmica Elena Salgado ho demostren quan passen el mort al model autonòmic, per salvar-se de les seves demostrades ineptituds per treure Espanya de la crisi; ineptituds denunciades per bona part del gurus de l’economia mundial.
Els catalans no tenim rei, ni el volem. Aquest no és cap solució als nostre problemes. No podem caure en aquests enganys. Ni Espanya, ni el seu rei tenen cap voluntat d’ajudar-nos. Ho comprovem cada dia: el veto al desenvolupament dels nostres aeroports, la retallada de les inversions que afectaran a Catalunya d’una manera molt greu, l’incompliment del model de finançament amb l’excusa de la crisi, la manca de sentència d’un estatut que ja és mort, l’espoli sense pausa i continuïtat,… Aquestes haurien de ser eines claus per obtenir una majoria clara de ciutadans per la independència.
Cada dia de pertànyer a Espanya ens hipoteca una mica més i, d’en mica en mica s’omple la pica, la pica és a punt de vessar. Només sent lliures i amb plena capacitat de decidir aconseguirem sortir de la crisi econòmica i social. De fet, amb la independència, hi tenim molt poc a perdre. El que és segur és que amb Espanya hi perdem cada dia.
