Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

Espanya, deixa que fem el nostre camí: hi tenim tot el dret del món

Em dic Rita Bocca, vaig néixer el 25 de Novembre de 1967 a San Sebastiano Po, un poble de la província de Turí (Itàlia) on vaig cursar la carrera de Ciències […]

Help Catalonia
Help Catalonia 04/03/2014

Em dic Rita Bocca, vaig néixer el 25 de Novembre de 1967 a San Sebastiano Po, un poble de la província de Turí (Itàlia) on vaig cursar la carrera de Ciències Politiques. Als 25 anys vaig venir a viure a Catalunya, a Castelldefels, on gràcies als meus idiomes (italià, francès, català i castellà) “fins ara” no m’havia costat mai trobar una feina. Ara des de fa 10 anys visc a Calafell.

Des de el juliol 2013 col·laboro amb www.helpcatalonia.cat (faig traduccions d’articles des de el català/castellà a l’italià, tots sobre ho que està passant a Catalunya). Des de octubre 2013 soc membre de ple dret de l'ANC i col·laboro amb els “traductors per la independència”. Des de desembre 2013 soc apoderada i tresorera territorial per la campanya SIGNA UN VOT de ANC.

Mentre vivia a Itàlia, pràcticament, no sabia que existien ni Catalunya ni el català. El 1993 recordo que mirava la televisió i ni sabia si era en català o en castellà, no coneixia cap de les dues llengües. Tinc un interès especial pels idiomes, entre altres coses per això em vaig treure el DELE (Diploma de Español como Lengua Extranjera) i el nivell C de català.

Fa solament un parell d’anys que em vaig dir “fins aquí hem arribat”. Estava farta que m’arribessin notícies de tota mena sobre Catalunya i la seva relació amb Espanya que no m’acabaven de convèncer. El meu marit (català del Nord de Perpinyà) sempre diu que Catalunya es la ultima colònia d'Espanya i jo pensava: Què exagerat! Què diu? No pot ser”. Doncs sí: l’estiu passat vaig llegir “Delenda Est Hispania” d'Albert Pont i no m’ho podia creure. No em podia creure com en un país que es defineix “democràtic” com Espanya podia mentir fins i tot ens els llibres d'història. No és la mateixa història la que aprens a Catalunya que la que s'aprèn a la resta de l’estat espanyol. Lògicament, la nostra és la no “objectiva”, segons l'opinió d'Espanya.

Quan em vaig assabentar que la llengua catalana va ser prohibida, no 100 anys enrere, sinó molt menys, vaig pensar: això es massa. Conèixer una llengua més, pot ser enriquidor i, a més, ajuda a aprendre més idiomes…! Això ho diuen els experts i ho puc dir jo per experiència.

Però la llengua no és l'únic que m'ha fet ser independentista. Sóc una amant dels animals i jo no puc sentir-me part d’un país on hi hagin tortures com “las corridas”. Als qui diuen que és part de la història i de la cultura, jo sempre els dic: a Itàlia, per què no hem seguit fent lluites entre gladiadors o entre homes i lleons i tigres? No és història i cultura, també? Crec que, per sort, els països evoluciones, o haurien d’evolucionar!

Per concloure, crec ja ha quedat clar que vaig decidir de donar un cop de mà a traduir articles a l’italià per Help Catalonia perquè vull que en el meu país d’origen se sàpiga què està passant aquí. Per què per a mi es tan important Catalunya? Perquè vull fer tot el que està a les meves mans perquè Catalunya sigui l’Estat independent i democràtic com s’està demanant, perquè per a mi Catalunya es molt més que el meu país d'acollida, em sento a CASA MEVA i vull lluitar perquè, per a mi, té tot el dret, com a mínim, de poder decidir tornar a ser l’Estat que va ser. En el meu cap no puc entendre per què ni ens volen deixar decidir. Això es democràcia? No demanem res més que ens deixin LLIURES, ja som prou madurs com per poder sortir-nos-en sols.

Per a mi, Catalunya es un país meravellós, no solament per les seves muntanyes o el seu mar, sinó perquè també hi ha persones excepcionals. Per exemple, vaig ser operada de un càncer de pell a l’Hospital de Bellvitge i us asseguro que he trobat persones i professionals fantàstics amb qui mai m’he sentit un numero més, i això no té preu i ho agrairé tota la meva vida.

Catalunya t’estimo!!! Visca Catalunya lliure!!!

Rita Bocca