ESCARXOFAT A PLAÇA CATALUNYA. Per Òscar Xofat

Plaça Catalunya, triomfant, ha esdevingut rica i plena! Ni rastre d’aquella gent, tan ufana i tan superba (banquers, polítics dels partits grans, etc.). Ni rastre tampoc de la policia a les dotze de la matinada d’aquest dissabte quan s’havia iniciat el toc de queda decretat per la Junta Electoral Central. I a mi no m’hagués anat pas del tot malament que la policia hagués desallotjat, perquè des que em vaig asseure al terra de la Plaça Catalunya, a escoltar la dissertació del gran Arcadi Oliveres (que va estar fantàstic i l’aplaudiment final que va rebre va ser dels que fan època), que em va agafar una rampa a la cama que a hores d’ara encara em fa mal. Però no passa res, n’estic orgullós de la meva contractura muscular o el que sigui, doncs ho considero una ferida d’aquesta guerra, pacífica, engrescadora i sanament indignada, que encara ningú pot dir com acabarà, però que promet molt.
 
Dues coses sí que en puc assegurar: 1) No m‘havia assegut mai al terra de Plaça Catalunya 2) No em tornaré a asseure mai més al terra de Plaça Catalunya. De fet, la meva primera proposta revolucionària és instal·lar sofàs arreu de la Plaça Catalunya per poder fer la revolució una mica més confortablement. Però, en tot cas, si cal, continuaré la revolució a peu dret, amb rampa i escarxofat!
 
Unes parauletes per alguns dels que volen posar pals a les rodes a tot aquest moviment, començant per l’inefable  col·lectiu “independensia”, ja sabeu, aquells individus que només tenen entre cella i cella una única idea i, de seguida, tot el que no el que no tingui única i exclusivament a veure amb defensar aquesta única i gran idea els hi sembla espanyolista, comunista, botifler, fora de lloc, o tot alhora… Em sabria molt greu ser com ells, perquè el dia que efectivament aconseguim la independència —dia que, ningú en tingui cap dubte, que espero arribi el més aviat possible—, només els hi quedarà suïcidar-se, doncs la seva vida quedarà completament desproveïda de tot sentit. Que llegeixin aquest manifest “catalanrevolution” on clarament també es parla dels drets nacionals, sobirania fiscal, etc., a veure si se’ls espavilen les neurones. I a  certs “intel·lectuals” els hi diria que baixin de les seves torres de vori si no volen quedar retratats com justament el que no ha de ser un “intel·lectual” de debò: un llepa llefiscós del poder establert. O potser és que actualment són majoria els d’aquesta mena? Ai, que em penso que hi ha preguntes que es responen soles…
 
Ah caram, gairebé me n’oblido, avui es vota als ajuntaments! Quina novetat, d’altra banda… Ho sento, nois, aquest cop la veritable notícia serà al carrer!
 
Òscar Xofat per a tots vostès (escarxofat i sense sofà) a Plaça Catalunya