Dijous, 1 d'octubre de 2020 - Edició 798
La República

ÉS PRIMAVERA!

Recorden el Dragon Khan? És una especialitat de la casa. De la política, em refereixo. Doncs, ull amb el dragó! Aquest St. Jordi ha tornat. El President ha esclatat dient, […]

ISIDRE PALMADA BADIA
ISIDRE PALMADA BADIA 25/04/2015

Recorden el Dragon Khan? És una especialitat de la casa. De la política, em refereixo. Doncs, ull amb el dragó! Aquest St. Jordi ha tornat. El President ha esclatat dient, ras i curt: ERC “no compleix el pacte en el sentit que ho hauria de fer”. I… ja hi som! L’ombra de la cua del dragó s’ha desplaçat, s’ha mogut. És viu!
 
No cal que recordi, ara, les batusses i com va acabar el 9N, ni cal que desenterrem les llistes úniques, ni allò de les plebiscitàries o constituents, ni… No! No cal fer cabals! Ara no! No cal! Perquè no veieu que tot funciona? Què el procés és un vent que infla veles? ¡Tot dret al nas! ¿No compreneu que ells en saben d’això? Què no cal que patim? Què no ens hem de preocupar? Ells ho endreçaran tot i el procés serà un bufar i fer ampolles! No és cert?
 
Hi ha una cosa, tanmateix, que, pobre de mi, no entenc. Com pensen seduir als europeus? Barallant–se d’aquesta manera? Òndia! Quina novetat! De fet, ho posen tot així, per a esbatussar–se, ells. Tots els reptes van dirigits a marcar més paquet que l’altre. Res insinua amistat, camaraderia, fidelitat, objectiu decidit i clar. L’orgue de grills és la moda i d’aquesta manera Rajoy està quiet, aspectant i … meravellat!
 
El druida Aznar ja ho va predir. Els catalans porten sang de dragó, a les venes. Estan condemnats. No cal fer res. Ells mateixos es barallaran, entrebancaran i ho impediran. La principal pedra en el camí, reconeixem–ho, no són els espanyols, sinó la nostra intelligenctia política. (perdoonin! Ja sé que “això” no es pot dir, ni pensar!, però…).
 
Jo exigeixo (en la meva modèstia) que el President faci una crisi de govern. Que el remodeli i hi entri l’esquerra. Tota l’esquerra independentista i sobiranista que hi vulgui anar. Un govern decidit a un plebiscit autèntic. Que ensenyi les dents a Madrid i esveri les cancelleries europees. Que mostri que això va de valent i que ens volem independitzar.
 
Segurament, llavores, els moviments socials esclatarien de goig i les masses sortirien al carrer en celebració. La gaubança tornaria als ànims dels esgotats militants i Catalunya deixaria l’hivern i  entraria, finalment, a la primavera.
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 24/4/15

Relacionats