Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

ERC s’engreixa i JxSí es reforça

Mentre l’independentisme comença la dura digestió dels fets ocorreguts ahir al Parlament, avui s’inicien unes noves eleccions generals al Regne d’Espanya on tot indica que saltarà la sorpresa i Unidos […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 09/06/2016

Mentre l’independentisme comença la dura digestió dels fets ocorreguts ahir al Parlament, avui s’inicien unes noves eleccions generals al Regne d’Espanya on tot indica que saltarà la sorpresa i Unidos Podemos prendrà la segona plaça al PSOE. Per a Espanya, aquesta és una bona notícia, per fi el monstre del PPSOE comença a agonitzar. Si això passa, la situació tindrà millor solució que fa unes mesos: Podemos i IU tenen possibilitats reals de formar govern si ara són ells els que convencen al PSOE i a algú que els ajudi a sumar –com ara el PNB- sense haver de passar necessàriament pels partits independentistes. Iglesias ho té fàcil per apartar el referèndum que diu que defensa, i abraçar les restes del que quedi del PSOE. Per la seva banda, el PSOE haurà de decapitar a Sánchez –el fracàs seria majúscul- i triar, ara sí, entre Podemos o PP. No avancem, però, encara els esdeveniments, perquè les eleccions les guanyarà igualment el PP.
 

La decepció és generalitzada a Catalunya. Avui, una CDC ja pràcticament en campanya electoral, i també en procés de refundació, no ho oblidem, ha carregat molt durament contra la CUP. La pugna entre aquests dos actors ja s’arrossega des dels debats per la investidura d’Artur Mas. I qui en surt beneficiada és Esquerra Republicana, que va defensar els pressupostos fins el darrer moment amb un Oriol Junqueras magne que, a més, va ser capaç de defensar a l’hora el president Puigdemont i no deixar que la sang corregués massa al riu amb la CUP. Aquesta és una posició intel·ligent d’un partit que ja és líder ara mateix a Catalunya tal i com demostraran també les eleccions espanyoles, si ens cenyim a la governabilitat de Catalunya. Ara mateix, els republicans segurament guanyarien les eleccions al Principat si es presentessin en solitari, una opció que CDC tem.
 

Sense cap mena de dubte, molt probablement a la CUP li hauria estat més fàcil votar uns pressupostos d’un govern republicà –o això creiem, si ens atenyem al suport gratuït que han donat a Ada Colau a Barcelona, agraït per aquesta darrera amb un pacte “amb la màfia”- que no pas els d’un govern amb un dirigent de CDC, per molt que aquest sigui Puigdemont. Tanmateix, el que la CUP ha d’aprendre és que les coses no es poden mirar des de la barrera i no es pot voler-ho tot i no fer res perquè això es produeixi, ans operar des de la oposició com si el pacte per la independència no anés amb ells. Això és el que ara li vol fer entendre el president català, i una insignificant cinquantena de persones que es van aplegar ahir a la seu de la CUP per increpar-los. Sembla insignificant, però per primer cop, el partit de les manifestacions i la política de carrer és criticat, invertint-se les tornes. El gruix de la societat cridava ahir als anticapitalistes a l’ordre a través del Parlament, i els demanava que no s’aïllin tant, que la independència encara està per fer i són necessaris. Tot això fa mal a Catalunya i al procés, i d’això se’n beneficia l’oportunisme espanyol amb un Unidos Podemos que fa mesos que intenta colar el timo de la coleta. És legítim, però. Ells ara venen la unitat i els somriures que nosaltres ens hem carregat -entre tots- amb esbroncades i crisis de Nadal. Tampoc ningú va dir que seria fàcil.
 

L’actitud d’ERC, sumada a la pinya Convergent –la veritable alma matter d’aquesta coalició- ha servit també per reforçar Junts pel Sí. Això és senyal que no tot està perdut. Cal recordar que si fos pels republicans no hi hauria Junts pel Sí, una opció que potser s’haurà d’explorar si Puigdemont no supera la moció de confiança. Com se suma més, junts o separats? L’etern debat: junts no s’ha arribat a la majoria absoluta, per separat… no ho sabem encara. La CUP sosté com a argument que CDC amaga una punyalada a l’independentisme, el problema és que mentre ells diuen que no se’n refien, de moment, les úniques ganivetades contra el procés les han fet ells. Avui les xarxes anaven plenes de crítiques a la formació i, en el fons, sap greu. Cal que la CUP reflexioni i si les ànimes independentista i no independentista s’han de separar, que ho facin. Les exigències s’han de compensar amb cessions, com en qualsevol pacte. No cal que siguin cessions a ulls clucs, però és important que la societat visualitzi que tothom s’arromanga. El procés s’ho val i Catalunya ho necessita. Després ja farem la revolució, si no, com deia Joan Fuster, “la política te la fas, o te la faran”.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats