Dissabte, 28 de novembre de 2020 - Edició 856
La República

ERC i la independència

“És el moment d’aïllar els factors de desunió … ser molt generosos amb el país i molt poc egoistes pel que fa al partit i confederar els nostres esforços plantant […]

ISIDRE PALMADA BADIA
ISIDRE PALMADA BADIA 25/10/2020
Pla general d'un moment de la reunió de l'Executiva Nacional d'ERC. Imatge del 30 de desembre de 2019

“És el moment d’aïllar els factors de desunió … ser molt generosos amb el país i molt poc egoistes pel que fa al partit i confederar els nostres esforços plantant cara a l’estat” del llibre “Reunim-nos (reflexions sobre el retorn a la unitat)” de Carles Puigdemont, agost-19.

El President Puigdemont ha acceptat que “potser” havia d’haver implementat la independència l’octubre-17. Però no ho va fer. Hi havia múltiples raons: objectives i subjectives. I no obstant això, fa la impressió que ara, hi estaria disposat. Ho tornaria a fer.

Darrere seu, hi ha un munt de gent que el seguiria en aquest intent. Molts pensen que ningú ens concedirà la independència, que som a temps de reorganitzar-nos i de tornar-hi. Després, ens haurem refredat.

Algú a les xarxes, va batejar “d’Octubrisme” l’empresa d’insistir en la lluita i en el compromís. L’Octubrisme, diu J.M.Vall, apel·la a imposar de qualsevol manera “el mandat de l’1 d’octubre” a partir de percepcions esbiaixades de la realitat, del voluntarisme màgic i de plantejaments prepolítics o directament antipolítics. L’Octubrisme resta en lloc de sumar, perquè ha perdut el contacte amb la realitat del país.

Jo crec també, que hem perdut el tren. De fet, critico l’ANC “d’octubrista” Però,  continuo essent-ne soci i hi confio. Les condicions objectives són les mateixes de fa tres anys. El problema és nostre. Avui no podem imposar “el mandat de l’1 d’octubre” perquè estem desunits. De manera que el “reunim-nos”, la unilateralitat o els “momentums” són pura vacuïtat.

L’endemà del 155, ERC va virar el rumb. Torrent va ser el far que ho irradiava. No volien més màrtirs, s’havien acovardit, renunciaven a implementar la independència i s’acomodaven a la realitat que l’octubrisme no vol veure.  En una paraula, col·laboraven amb el 155 i en restablir l’antic ordre autonòmic.

ERC no són la “bona gent” que “obriran els ulls”. Tenen poder. Controlen la Generalitat, el Parlament i un munt d’ajuntaments, comarques i diputacions. Vint parlamentaris a Madrid. Dirigeixen TV3, Catràdio, molts mitjans de comunicació escrits, fiscalitzen moltes xarxes i estan a moltíssims llocs de decisió en les organitzacions. Són un exèrcit disciplinat, amb un sol discurs i disposats a continuar en el poder.

L’ANC i els qui volen implementar el mandat de l’1 d’octubre ho haurien de veure. El factor ERC ho esguerra tot. Amb ells, apareixen novament tots els autonomistes, els Comuns, el PdCat, la Marta Pascal, l’Àstrid Barrio, en Germà Gordó, en Ramon Espadaler. ERC ho impregna tot de col·laboracionisme. BotiflERCisme, en el diccionari.

Camós, 23 d’octubre de 2020

Relacionats