Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Entrevista al periodista Afshin Berahmand: ‘sentir-se espanyol també significa ser anti-català,i ho vaig comprendre al 100%’

Entrevista amb Afshin Berahmand, periodista kurd resident a Dinamarca que està preparant un article sobre la independència català. Afshin ha demanat KurdisCat les nostres opinions perquè està escrivint un article […]

Help Catalonia
Help Catalonia 21/01/2015

Entrevista amb Afshin Berahmand, periodista kurd resident a Dinamarca que està preparant un article sobre la independència català. Afshin ha demanat KurdisCat les nostres opinions perquè està escrivint un article per a un diari danès sobre el dret a la independència de Catalunya. Li preguntem també sobre les seves opinions personals, Catalunya i, per descomptat, el Kurdistan.

De quina part del Kurdistan ets?
Vaig néixer a l'Iran, el que em fa oficialment un kurd iranià. No obstant això, en créixer a Dinamarca em va fer perdre la meva campana iranianitat”. Em sento kurd i només kurd en aquest sentit.

Viatges al teu país?
Mai he estat a l'Iran perquè els membres de la meva família són refugiats polítics, de manera que quan vaig a Kurdistan hi he d'anar a les parts a l'Iraq o Turquia. La meva ciutat favorita és Amed / Diyarbakir.

És difícil per tu viure amb dues identitats o no?
No tinc cap problema amb la identitat, sóc kurda, danès, europeu, d'Orient Mitjà, i jo no em molesta no tenir un país, només es tracta de que que no vull ser iranià o turc o àrab perquè no sóc res d'això .
 
Pots explicar la teva experiència personal de ser kurd però vivint a Europa?
Sóc més europeu que res. Europeu, kurd, danès potser, però no iranià. També veig Diyarbakir (Amed en kurd) a Turquia o en Arbela, a l'Iraq, com el meu propi país d'origen històric. Estic trist que hi hagi tanta reticència cap a la gent de l'Orient Mitjà a Europa. Nosaltres no som els mateixos. Hi ha problemes dins de les comunitats d'immigrants, però al meu entendre, són més problemes socioeconòmics que religiosos, per exemple. I kurds, turcs, àrabs, perses, àrabs, fins i tot de diferents països no són el mateix, així que no haurien de ser culpats per una cosa que molts àrabs fan i que els kurds no ho fan, o també a l'inrevés.

Quines perspectives, possibles, veus pel Kurdistan? Podria acabar l'interminable sofriment d'aquest país?
Doncs , en un món de fantasia e1 Kurdistan independent resoldria moltes coses, però no totes. Sota el meu punt de vista potser el Kurdistan iraquià i sirià pot esdevenir un estat, i els kurds turcs poden formar una mena d'autogovern.
Durant la dècada de 1800 el moviment nacionalista kurd tenia dues fraccions, una propostairaniana amb un país amb igualtat entre totes les persones indo-iranies, kurds, perses, lur, balutxis i altres grups a l'Iran modern, però els perses van fer que tot allò iranià fos persa, molt semblant als espanyols. Diuen que som tots espanyols o iranians però tot és castellà o persa.

Com et vas assabentar de Catalunya i quina és la seva opinió del seu propi procés?
En realitat sabia de Catalunya a través de la qüestió basca. Tinc alguns amics bascos i em vam introduir als problemes d'Espanya, em van agradar les obres de Pau Casals i més tard vaig llegir llibres i documentals sobre la identitat catalana. Vaig sentir que podia relacionar-me, tenir un cor càlid, tant cap al poble català com pell poble basc, la cultura i els idiomes. Un artista català em va dir que sentir-se com espanyol també significava ser anticatalà, i ho vaig comprendre al 100%.
Pel que fa a la independència catalana, subratllo el fet que cap govern hauria de no permetre a la gent a expressar la seva lliure voluntat. Si el 80% vol la independència, el govern central ha d'escoltar la seva gent si vol ser percebut com a autoritat legítima. També crec que és possible fer activisme a la UE en aquest sentit i s'entendrà.

Estem plenament compromesos en la solidaritat entre Catalunya i el Kurdistan, en quina direcció creus que seria millor expressar aquesta solidaritat?
Tenim dos països molt rics pel que fa a la Catalunya espanyola i el Kurdistan iraquià. Espero que les dues regions desenvoluparan llaços forts, a través de l'esport, els negocis, la cultura i les relacions polítiques. També mostrar al món que cristians i musulmans poden sentir-se com germans i germanes. Jo mateix estic en el meu últim any a l'escola de dret i vaig treballar per al Ministeri danès d'Afers Exteriors, a les Nacions Unides a Nova York. Allà em vaig adonar que no hi ha una plataforma internacional de drets humans per discutir les qüestions relatives a situacions com la nostra. Hi hauria d'haver fòrums com aquests ja que tots dos governs, de Catalunya i del Kurdistan, haurien de finançar beques per als joves que volen educar-se i desenvolupar la doctrina de l'autodeterminació. Això seria el millor en proporcionar arguments legals per la nostra llibertat de poder triar la nostra identitat política .

Entrevista cedida per KurdisCat