Estaríem d’acord en què televisió es entreteniment, però això no vol dir ahillament de la realitat que ens envolta i condiciona més del que ens pensem el nostre dia a dia, per crua que sigui aquesta realitat. Es pot entretenir, també, educant, informant… Si més no, sense mentir, sense intoxicar, sense amagar realitats i esbombant discursos interessats i teledirigits només per confondre.
Ens intenten anestesiar amb una programació plena de concursos, de bromes recurrents per blanquejar la notícia, d'informació del que ideològicament interessa ressaltar i propagar… Sense oblidar els canals que es basen en la bronca i el xismorreig, lligats a la premsa rosa, cutre però “resulton”, atenent els índex d’audiència, també a Catalunya.
Si ens deixem caure en la televisió fàcil, només per distreure'ns del que passa al carrer, als despatxos de decisió, perquè no hi podem fer res, aconseguiran el seu propòsit, que no es altre que no veiem les nostres pròpies vergonyes i mancances per, a partir d’aquí, airejar-les i poder pensar, reflexionar, opinar.
Quant hi ha temes importants per resoldre, i qui els ha de resoldre no ho fa, ja sigui per incompetència o per incapacitat, pel que li va, fa mans i mànigues per distreure el personal utilitzant els mitjans afins, però el més greu és que, amb el temps, ho anem assumint, acceptant-ho com normal, com allò tan tronat de “és el que hi ha “.
A Catalunya podem començar a caure en el estàndard com a conseqüència de les circumstàncies que han empobrit la graella de programació dels mitjans autòctons.
Entre IVA’s retroactius, retallades de pressupost, i intromissions polítiques, la televisió publica catalana actual, tot i mantenir la seva qualitat, és evident que no té la riquesa i varietat d’abans, i junt amb seguir abordant programes totalment impensables en la resta de canals, tan públics com privats, i amb una pluralitat, en alguns casos ofensiva i tot, ja es nota la presència d’algun programa lleuger, o que s’omple amb el recurs de la repetició continuada de notícies.
És sabut que, si fos per determinats partits polítics, amb arguments, que qualsevol que vegi aquest canal pot veure que són totalment mentiders i enganyosos, TV3 ja ni existiria. Tan de bó puguem seguir gaudint de la petita dosi de televisió ben feta més enllà del jijijaja, gags, crits, xafarderies, o d’aplaudiments exagerats i esclats desaforats, com si s’estès assistint a la final del final de tot, i que forma part del programa en si.
