No trobeu que tot plegat es massa gruixut, massa desbaratat i fort, com per frivolitzar en qui té més raó o qui en té menys… En qui té més culpa o qui en té menys… O en debats primitius i binaris entre els meus i els teus, entre els uns i els altres, entre els bons i els dolents, entre guanyar o perdre, entre acatar o desobeir… O en endevinar, per compte d'un altre, si es millor lluitar jugant-s'hi la cara o fugir per mantenir-la intacta… Ni caure en el discurs tan pobre de contingut de que els que no són amics, ja són enemics.
Davant del present, prou descoratjador, s'ha de valorar un possible futur amb un bon grapat d’afegits, a quin pitjor.
Mirant de treure del no res alguna cosa per mantenir l'ànim es podria donar la benvinguda a Vox… Si, si, sé el què vull dir.
Si fins ara tothom reconeix que el verdader problema pel que les esquerres han perdut força és perquè s'han esmicolat per les seves diferents sensibilitats, per la mateixa raó podem esperar i celebrar que es trenqui el monopoli de les dretes per part del PP que, sense encara haver encaixat La irrupció de Ciudadanos, ara pot rebre una nova bona sotragada per la, relativa, aparició de Vox.
Relativa, perquè realment ja fa temps que va actuant amb un rar i enigmàtic poder, sobretot querellant-se contra tot el que es mogui a Catalunya, ves a saber representant a qui, si ho circumscrivim al nombre de militants “de pago”, i amb quin suport… Tot i que ja ha transcendit que la FAES hi és pel mig, i sabent com se sap que Aznar sempre ha tatxat de tou el PP després d'ell, potser en aquesta formació hagi trobat la ma executiva idònia per les seves idees i dèries… Sempre per la unitat d'España, clar.
S'ha de reconèixer que en la situació actual, i sobretot per tot el ja acumulat aquests anys, resulta igual de feixuc ser objectiu i no deixar-se emportar per reaccions més viscerals que conscients, que quedar-se escèptic quan dóna la sensació de que, es faci el que es faci, i es digui el que es digui, hi ha una part que sempre té les de perdre.
O sigui que, per la pròpia salut, més val treure força, cadascú d'on pugui, per seguir intentant viure el millor que es pugui entre els sentiments i les circumstàncies.
