Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

“Ens han arribat queixes d’immigrants vinculats al procés que han rebut amenaces”

Llatins per Catalunya és una associació que pretén vincular el col·lectiu d'immigrants d'Amèrica Llatina amb la població catalana a través de l'intercanvi de coneixements entre gent de diferents orígens. La […]

Help Catalonia
Help Catalonia 04/04/2014

Llatins per Catalunya és una associació que pretén vincular el col·lectiu d'immigrants d'Amèrica Llatina amb la població catalana a través de l'intercanvi de coneixements entre gent de diferents orígens. La periodista colombiana Omaira Beltran en va ser la fundadora, ara fa quatre anys.

Com neix la idea de crear Llatins per Catalunya?

El 2008, vaig començar una investigació sobre la llengua, i em vaig adonar que hi havia molt rebuig dels llatinoamericans que vivim a Barcelona vers el català. Jo mateixa aleshores no parlava català; vaig reprendre els meus cursos de català i vaig començar a estudiar-lo en paral·lel amb la recerca. Vaig pensar que calia fer molta feina de sensibilització per a què la gent vegi que no és tan complicat aprendre'l i que és molt important.

Els llatins teniu l'avantatge, respecte la resta d'immigrants, que parleu espanyol…

En arribar aquí, primer vaig rebutjar el català, perquè em suposava un doble esforç que no em calia fer perquè, sí, parlava espanyol i em feia entendre. Però viure tots els murs que això suposa, tant com a estudiant com com a periodista, em generava una impotència increïble. I la satisfacció de superar aquests problemes és indescriptible.

Què et va aportar poder parlar en català?

Quan vaig començar a estudiar català, vaig aprendre moltes coses que només es poden saber si parles la llengua. Moltes subtileses. Una llengua és una forma d'interpretar el món; per això és molt important que es conservi perquè, si es perd, també es perd aquesta interpretació del món. La gramàtica o el to d'una llengua són com una radiografia d'una cultura.

Així doncs, Llatins per Catalunya pretén ser una eina per apropar el català als immigrants llatinoamericans?

Aquesta va ser una de les motivacions principals per impulsar l'associació. Em vaig adonar que l'idioma vehicular d'associacions d'immigrants, ja fossin de dones o de cooperació, era el castellà. Feien projectes de cooperació amb diners catalans però tot ho deien en castellà. Vaig pensar que una manera de retornar la solidaritat que els catalans han tingut amb mi i amb els meus fills, que són nascuts aquí, era crear l'associació. Calia fer una sensibilització de doble via: introduir els immigrants al català, però també fer èmfasi en què la immigració no és només un fenomen econòmic, ni tampoc som mà d'obra, sinó que aportem una riquesa cultural que va més enllà del menjar o d'una dansa. Ara mateix, hi ha investigadors, escriptors i artistes immigrants que estan enriquint la cultura catalana. I creia important donar-los a conèixer, difondre la idea que no només venim a treballar, sinó a compartir coneixements.

Ara mateix, quin és el pal de paller l'associació?

El nostre projecte principal s'anomena La dona teixint cultures. Ensenyem a gravar vídeos a dones immigrants per donar-los veu, creant petits documentals. Amb aquest projecte, he après que les dones som el motor de la immigració. Moltes vénen soles i deixen els seus fills; la majoria porta tota una història de vida d'immigració molt dura, però també molt bonica. El que més ens va agradar quan vam començar a fer-lo va ser que moltes dones migrades d'altres parts d'Espanya, com de Salamanca, van participar al projecte. I això diu alguna cosa, no? Encara que siguin catalanes, se senten d'un altre lloc.

Creus que falta espai per a la gent que no és d'origen català?

Abans del projecte de La dona teixint cultures, feia un programa en una ràdio llatina que es diu La Bomba, en català. Això sí que va ser la bomba! Convidava gent important de la cultura catalana, com Víctor Alexandre, Patrícia Gabancho o el Joan Garriga, vinculats amb Amèrica Llatina. Crec que manquen programes com aquest a la televisió i a la ràdio. Com a migrant adulta, la meva pronunciació o dicció en català no són perfectes, i això fa que no hi hagi espai per a periodistes com jo a la televisió, com a TV3, per exemple. A la ràdio potser sí, però a la televisió tan sols puc imaginar-me una entrevista curta o un espai petit. Això seria un pas important; no demano una discriminació positiva, però sí caldria un espai pels catalans d'origen estranger.

Perquè creus que un espai així afavoriria la integració.

Jo vaig patir molt quan vaig començar realment a integrar-me. Crec que aquest terme està sobrevalorat: quan ets immigrant, la gent autòctona diu que li agrada el teu accent o el teu menjar perquè és molt exòtic. Però quan et poses en el seu context i comences a opinar i a pensar amb la teva visió i la teva formació, hi ha un xoc cultural. Això és el procés d'integració! Jo em vaig topar amb pares de família que no escoltaven, amb problemes amb una professora del meu fill que feia comentaris racistes…Va ser la primera experiència que em va dur a reflexionar sobre on sóc. Hi ha una mancança d'activació d'eines per a què la gent escolti.

Aprofita l'ocasió, doncs.

Crec que els immigrants portem més que no només mà d'obra: portem coneixements. Per exemple, a Llatins per Catalunya tenim un projecte que té a veure amb la prevenció de la salut, perquè a Colòmbia tenim molta influència dels EUA amb prevenció de salut oral. No passa res, són coses culturals, però és un tret nostre, que aquí no es té! Un altre exemple: després d'un part, a Colòmbia fem una quarantena severa, i aquí, les dones de seguida s'incorporen a la feina. Aquests coneixements són els que s'han de compartir. Segur que les dones africanes, xineses i catalanes poden compartir coneixements diferents. A Llatins per Catalunya volem fer èmfasi en els valors de la diversitat, com aquests. No només som la mà d'obra barata ni els pobres a qui cal ajudar en forma de cooperació, sinó que som gent que podem aportar coses a la societat catalana. En aquest procés polític que viu Catalunya, jo sóc una peça clau per informar a la meva comunitat de què està passant aquí.

Us sentiu inclosos en el procés que es viu a Catalunya?

Jo sí, però perquè jo participo activament: formo part de l'ANC, vaig ser membre d'Immigrants per la Independència i participo al grup d'Immigració d'ERC. En general, preocupa saber a qui se li donarà la nacionalitat, si els immigrants seran catalans de primera categoria perquè serem fundadors d'un nou estat…Tot això intentem debatre i transmetre a través de l'associació.

Què n'opines sobre l'interès que genera el procés en la gent catalana d'origen estranger?

Crec que és un esdeveniment que interessa, però no podem oblidar que ara hi ha certa por entre el col·lectiu immigrant perquè els papers els dóna l'estat espanyol i cal jurar lleialtat a Espanya. A la sectorial ens han arribat queixes d'immigrants vinculats als procés que han rebut amenaces. I a qui demanen protecció si, en algun punt, fins i tot els mateixos catalans poden trobar-se en la mateixa situació? Com a immigrants, estem desprotegits.

Els llatins sou experts en independències.

Aquests dubtes que hi ha aquí, fa molt temps que els hem passat nosaltres, encara que hi ha una gran influència d'Espanya als països de l'Amèrica Llatina, amb els seus negocis i els seus comerços. Per exemple, d'aquí a uns mesos, Espanya traurà el visat que hi ha sobre Colòmbia i Perú. Per què? Perquè volen implantar un tractat de lliure comerç en aquests dos països, que implica l'explotació dels recursos naturals i la importació de productes que nosaltres ja produïm. La bombolla immobiliària que hi havia aquí fa uns anys, ara l'estan traslladant allà.

Espanya potser no és el país ideal que molta gent imagina.

Això va bé per a què els llatins que abans admiraven Espanya com “la mare pàtria”, ara s'adonin que és una mala administradora i que no ha fet bé la seva feina ni tan sols dins el seu país, que no ha gestionat bé la seva riquesa i diversitat cultural, i que Espanya no pot ser el nostre referent. Crec que el procés d'independència de Catalunya ho deixa clar.

 

Txell Parera
@TxellParera