Marc Guerrero ha estat elegit Vice-President del Partit Liberal Europeu: moltes felicitats.
És bo que que hi hagi catalans en posicions de responsabilitat en organismes internacionals, també a partits. Que hi siguin, i que exerceixin de catalans. Que facin la seva feina i que facin de catalans. Espero en aquest sentit que el Marc, a part de treballar per fomentar el liberalisme a Catalunya i a Europa (valors que comparteixo, i més quan es defineix com a social-liberal al Facebook), treballi també de forma desacomplexada per donar a conèixer Catalunya i les nostres aspiracions nacionals arreu del món.
Vaig conèixer al Marc quan em va contactar des de la Fundació Trias Fargas per conèixer amb més detall què fem des Col·lectiu Emma. Enviem les respostes del Col·lectiu Emma a tots els partits, i la Trias Fargas (i també Carles Llorens de CDC i la Fundació Jordi Pujol) han estat els únics vinculats a partits que han mostrat algun interès en la nostra iniciativa apart de Reagrupament (no passa res, fora dels partits hem rebut molts suports que de veritat agraïm molt). Li preocupa el projecte de Catalunya al món, i apart de preocupar-li fa alguna cosa al respecte.
Hi ha coses en que els catalans hem d’anar a una, i una d’aquestes és la nostra presència al món. I hem de recolzar als qui treballin en aquesta direcció (i ho facin bé i amb les idees clares), sigui des del Govern de la Generalitat, els partits o la societat civil. El Marc és de Convergència, i el meu projecte no és el de Convergència, però és igual. I si el Govern ho fa bé, tot i que pensem que moltes altres coses ho fa malament, en això els hem de recolzar (com li vaig dir personalment a Andrew Davis, delegat de Generalitat a NY, quan vaig anar a fer l’acte de Reagrupament). I el mateix amb els nostres eurodiputats, siguin del partit que siguin. Si Ramon Tremosa fa pedagogia d’Arenys de Munt al Parlament Europeu, suport total (tot i que òbviament m’agradaria que es mullés més). Si Oriol Junqueras recolza activament la campanya “I’m Catalan I love freedom”, collonut. I si un dia Raül Romeva es mulla per Catalunya també tindrà el meu suport (té iniciatives interessants, com el suport a Aminatu Haidar, però trobo a faltar que es mulli més en temes catalans; solucionem el món, però també Catalunya). I donar suport a iniciatives com “I’m Catalan I Love Freedom” o 10Mil a Brussel·les.
I en aquest sentit, tot el que sigui Catalunya al món, en positiu, exercint de catalans, endavant. Els catalans ens hem de guanyar els llocs per la nostra capacitat i professionalitat, ja sigui en la Internacional Liberal, en organismes econòmics internacionals o federacions esportives internacionals. I s’ha de fer bé la feina, però també (i sobretot!) exercir de catalans, i no oblidar la necessitat de crear una xarxa internacional de suport al projecte nacional català.
En el tema de Catalunya al món, com deia fa uns dies l’editorial de Reagrupament, tots a una. Ser català no és condició suficient per donar suport (com per exemple Josep Borrell exercint de Vicepresident del Parlament Europeu, o el germà del Carod a la Delegació de la Generalitat a París). Però si s’és català, s’exerceix de català de forma desacomplexada, i es realitza una excel·lent feina, suport total, més enllà de diferències partidistes o de matisos.
Enhorabona Marc. I catalans al món, ànims que teniu molta feina per endavant, la vostra i la d’exercir de catalans.
