Encara i som a temps

Encara i som a temps
A qualsevol petit o mitja empresari , que amb dedicació , esforç i sacrifici ,per aconseguir una solidesa del seu potencial econòmic, que a invertit tot els seus mitjans per poder competir amb solvència i qualitat , no s’he l’ha tingut en compta en aquests moments que la crisi abriga a tothom , gràcies al sistema financer ,que bancs i caixes , que com fan les aranyes , han fabricat una teranyina , que ells mateixos hi ha quedat enganxats, però que son els únics que encara tenen reserves econòmiques per pal·liar la situació ; mentre que l’empresari , no te cap opció , que no sigui claudicar, i aquí es allà on jo crec que el diner públic a de fer acta de presencia , per solucionar el problema de l’empresariat que produeix llocs de treball als diferents sectors que fan caminar el país; els bancs i caixes , només deixen paraigües quan fa sol , i quan plou t’el fan tornar, o sia que els seus problemes han de ser solventats amb els seus recursos , i no amb diner dels ciutadans ; quin ha de ser el camí a recórrer?, dons jo crec que la potenciació de cooperatives en tots els rams a fi de poder establir una competència amb els productes d’importació i a l’hora intentar suprimir despeses d’intermediaris , i en tot cas , amb llista de preus homologada i consensuada per les administracions cooperativistes ; i aquí es allà on ha d’intervenir el govern amb el diner públic, sota el control del banc d’Espanya , i no de cap mes entitat financera privada , que ja prou mal que han fet a tota la societat d’arreu. Sr. Zapatero no malgasti el diners del ciutadans , i procuri que es pugui tornar a fer les compres mes elementals amb els diners a la ma , i no tenir de demanar un préstec , per poder comprar una rentadora , o un televisor, com també; un ordinador; ( aparells que ja han de formar part de la vida de qualsevol família); es demencial , pensar que un govern que s’identifica democràtic i “socialista”, estigui defensant els interessos dels escorxadors del treballadors. Hem de tenir en compta , que els bancs han crescut i s’han enriquit quan les empreses funcionaven i els obrers treballant feien números verds, i que la teranyina creada per els bancs i caixes, els provocà la caiguda als números vermells; els bancs, ja en crearan de noves de vies d’especulació en benefici dels seus interessos, amb grans empreses multinacionals , i en el mercat exterior, i amb els estalvis dels obrers , tal i com sempre s’ha fet , intentant tenir un roc a la faixa ; aquest país l’ha de fer funcionar el petit i mitja empresari i comerciant , igual com els ramaders , que son els que sempre havien aguantat el país , fins que governs endollats al mon de la banca prioritzaren les grans empreses , en detriment dels mes humils, i ara en paguem les conseqüències , fent mans i mànigues per intentar recuperar allò que en el seu moment fou eliminat.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 7-4-2009 T/. 972640762