Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

“En un espíritu corrompido no cabe el honor”

  Joseph Fouché (1758-1820) Duc de Otranto.Tal i com deia aquest polític francés, jo reafirmo el que va dir durant la seva vida (1758-1820)  “En un espíritu corrompido no cabe el honor”. […]

Josep Maria Castells
Josep Maria Castells 02/12/2012

 

Joseph Fouché (1758-1820) Duc de Otranto.Tal i com deia aquest polític francés, jo reafirmo el que va dir durant la seva vida (1758-1820)  “En un espíritu corrompido no cabe el honor”.

 

Avui us parlo d'això mateix,de la corrupció en tots els àmbits però aprofundint en la corrupció en el àmbit polític. 

 

Com tots sabeu ,quan es presenta alguna persona a les  eleccions prometent el compliment d'unes propostes. L'electorat el vota i aquesta persona aconsegueix el càrrec polític pel qual es presentava. Una vegada aconseguit el càrrec públic aquesta persona, moguda per un interès no relacionat amb el seu electorat, utilitza la seva posició per a prendre decisions que incompleixen els seus compromisos electorals. Això és corrupció al estat pur.
Quan un policia d'un cos de lluita contra el narcotràfic fa la vista grossa i/o protegeix traficants de drogues a canvi de favors o obligacions econòmiques.
Quan militar d'alta graduació promet públicament al seu país que s'enviaran tropes per a aconseguir la pau, i aleshores ordena fer la guerra. Això també se'n diu corrupció
Un grup polític, des del poder, reforma les lleis per a adaptar-les a les necessitats econòmiques d'un sector empresarial, i/o sense haver inclòs les reformes en el seu programa electoral ni haver-ho consultat amb els electors. Això també sol conduir a la corrupció estructural


Un altre cas seria quan un cap de personal d'una empresa selecciona una nova treballadora pel seu atractiu sexual, en comptes de valorar millor altres candidates que responen més als interessos de la corporació. El mateix pot pasar amb motiu d'amistat o parentiu.
Però m'agradaria incidir en la perillositat dels polítics:

Perillosos en el sentit que els hi dones confiança, i si algun dia arriben a “manar” com diuen alguns d'ells, col·locaran i enxufaran primer a la família, després als amics, i després pagaran favors (votants seus).

Si no poden aplicar això, intentaran apròpiar-se del que no és seu. D'això també se'n diu corrupció

tEls polítics honrats, hi són, clar. Però ja veieu com van les coses.Cada setmana algun ajuntament o altre serà denunciat.

Llavors ho investigaran, ho tornaran a desmentir, insistiran, diran que l'acusen de coses que fa el del partit contrari a ell.

Senyors polítics: Deixin de fer demagògia, dir mentides, enxufar als vostres, manipular les informacions i estadístiques, i deixar de practicar la corrupció. El calaix no es toca!

No a la corrupció. Sí a la regeneració democràtica!