Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

En homenatge a Josep Maria Benet i Jornet

M’agradaria que aquestes entrevistes servissin d’homenatge a Josep Maria Benet i Jornet  escriptor i guionista que va morir recentment. Jo no soc una gran lectora, però m’agrada llegir teatre, i això és […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 12/04/2020

M’agradaria que aquestes entrevistes servissin d’homenatge a Josep Maria Benet i Jornet  escriptor i guionista que va morir recentment. Jo no soc una gran lectora, però m’agrada llegir teatre, i això és gràcies a les obres teatrals d’en Benet i Jornet. He volgut parlar amb gent que el va conèixer o bé que va coincidir amb en “Papitu” en algun moment però també he volgut  saber quina és la visió d’un professor d’història.

La família:

Imma picó Benet, neboda d’en Benet i Jornet, amiga i excompanya de feina

-Com el definiries ? 

Per mi era un geni, un savi despistat i una mica Peter Pan i amb ideals molt progressistes.

Com era com a tiet ?

Era un tiet diferent, juganer, generós i molt divertit.

Us explicava contes quan éreu petits? 

Si li agradava explicar històries i sempre que venia a casa ens portava un conte o un llibre. També ens explicava les anècdotes dels viatges que feia.

En recordes algun en especial ?

“Supertot” i “Taller de Fantasia” dues obres infantils que ell va escriure.

Per què creus que la gent l’estima/ estimava tant ? 

Per la seva gran generositat i humilitat tot i la importància de la seva obra.

Com portava popularitat? 

Era amable amb la gent que el reconeixia i el felicitava pel carrer, però algun cop que l’havia acompanyat a alguna estrena de teatre em deia que no li agradava que la gent li fés la pilota.

-Diries que li agradava ser mediàtic ? 

El que li agradava era que la seva obra fos popular i que estigués a l’abast de tothom.

Què va suposar per a ell l’obra “La desaparició de Wendy” ? 

És un homenatge al món del teatre i un recorregut pels contes i els mites de la infantesa com Peter Pan i la Ventafocs. Una obra que va representar una etapa més imaginativa dins la seva obra.

– Amb “Una vella coneguda olor” creus que volia parlar d’ell a través del personatge de la Maria ?

Aquesta obra pot ser una mica autobiogràfica per l’entorn on passa un barri molt similar al de Sant Antoni on va néixer i per l’època grisa del franquisme que li va tocar viure durant la seva infantesa, també és bastant autobiogràfica la de Berenàveu a les fosques.

A la televisió…què va suposar per a ell escriure el primer culebrot de TV3? En parlava ?

L’èxit del primer culebrot a TV3 va ser un punt d’inflexió per a ell i per la seva obra. Quan va rebre l’encàrrec no estava passant una bona època
perquè viure del teatre no era molt rentable, les sèries que va escriure li van permetre poder viure bé de la seva feina, ser molt més reconegut, popular i també li va permetre viure l’experiència de treballar en equip amb guionistes i dramaturgs joves que van esdevenir deixebles seus i amb el temps han esdevingut grans talents.

Actors i actrius:

Cristina Brondo va interpretar la Claudia, un dels personatges de la sèrie “Poblenou” que va ser el primer culebrot que es va emetre a TV3 escrit per en Benet i Jornet. “Com apunt personal volia transmetre a la seva família el meu condol i dir-li que quan em vaig assabentar de la notícia alguna cosa dins meu es va trencar perquè Benet i Jornet a part de ser el gran dramaturg que va ser per a mi va ser la primera persona que va crear un personatge en el qual vaig debutar i això no s’oblida mai. Tot el que tingui a veure amb “Poblenou” és com una cosa sagrada que guardo dins meu com si fos una capseta dels tresors, i ell estarà per sempre allà dins al costat de tantes persones i tants records meravellosos d’aquesta època”.

Guardes algun Guió de “Poblenou”?
Doncs jo crec que no però la meva mare segur que sí, durant els primers anys de la meva carrera sempre guardava algun dels meus guions. El que si guardo segur és el llibre de “Poblenou” , del que se’n van vendre moltíssims exemplars, i recordo la gira que vam fer amb Quim Gutiérrez per diferents llocs de Catalunya per signar-ne.

Sabia dirigir?

-No el recordo mai en aquest càrrec, però se m’escapa si mai en teatre va dirigir alguna de les seves obres

Com el definiries?

Era un home súper amable i sempre amb un semblant simpàtic. Quan arribava al plató o el veia en alguna celebració de la sèrie m’imposava pensar que era el que escrivia totes les trames i el que s’inventava a tots els personatges. Jo en aquell temps tenia uns 15 o 16 anys i aquest tipus de coses m’imposaven. Però ell sempre tenia un somriure a la cara i em donava molta tranquil·litat i confiança.

Periodistes:

En Xavier Graset em va comentar que no el va conèixer gaire, però el va entrevistar quatre o cinc cops: “El vaig entrevistar a l’època en que jo era el presentador d`”El món s’acaba”a Catalunya ràdio, sempre pel seu teatre…llest i ràpid com pocs, murri, amb molt sentit de l’ humor.

Xavier Graset em comenta per a tancar la seva entrevista que la seva mare també va morir amb Alzheimer i ell és patró d’honor d’Alzheimer Catalunya.

Professor d’història: Jordi Corominas

-Quin paper juga en Benet i Jornet al teatre català i què creus que representa?
Aquí hi ha una cosa que és bastant interessant, el Benet i Jornet va començar fent teatre d’una manera gairebé exclusiva i en aquell moment va ser molt significatiu també perquè va coincidir amb la generació de just abans de la mort de Franco i de la transició i llavors aquí fent teatre en Català i tenint molta habilitat narrativa, crec jo, de saber crear personatges i ser molt àgil ens els diàlegs doncs va aconseguir una certa repercussió que després eixampla d’una manera molt bestia amb el que és la feina de guionista. Mirant-ho per sobre “ Poblenou “ “Nissaga de Poder” “ Laberint d’ombres”, “El cor de la ciutat” “ Ventdelplà “ , creen una espècie de prototip de català, és així … la idea d’aquestes series era crear catalans arquetípics i aquesta va ser la seva missió i de fet juga molt amb el paper de Tv3 com a vehicle identificador del país, en que ell també hi va participar .

Quin creus que seria un bon homenatge?
Ara amb el tema dels homenatges ara amb la crisi del coronavirus ho tenim bastant magre, potser quan tot torni a una certa normalitat es podrien reestrenar obres seves al TNC.

 

Fotografia cedida : per Imma picó Benet

Relacionats