La gestió i organització d'un petit negoci (com la de qualsevol empresa) és responsabilitat única i exclusiva del seu administrador. Dins de les tasques d'aquest hi és la d'adaptar el negoci als canvis econòmics, socials, i culturals del mercat en el qual treballa.

Hi ha moltes vies per canviar i adaptar una empresa. Les organitzacions grans deslocalitzen, externalitzen, es fusionen, i se separen; replantegen el producte, l'estratègia, i la marca; canvien la cadena de distribució, o es concentren en l'eficiència d'operacions, etc.

I en les empreses petites passa el mateix. Si consideres que no tens clientela perquè la gent amb els anys prefereix cada cop més anar a comprar a mercats o nuclis comercials, sempre et pots traslladar (com han fet molts petits comerços) a qualsevol d'aquests nuclis comercials. Si per contra consideres que la gent, com que no té lloc per aparcar, ja no passeja per davant la teva botiga, sempre et pots promocionar (com han fet molts petits comerços) per atraure així clientela que et ve a comprar expressament i no només perquè, de casualitat, passa per davant el teu aparador.

No és una tasca fàcil; recau tant en la sort i en l'atzar que és molt comprensible que bons negocis, negocis que aporten molt a la ciutat, sovint hagin de tancar. Però si en el món empresarial hi hagués una sola màxima, seria la que diu que tot és sempre culpa d'un mateix, atès que és només de si mateix que hom pot controlar les accions i decisions, i per tant “un mateix” és l'únic receptor productiu de la culpa, atès que és l'únic que, rebent-la, pot solucionar mai res.

@jordiqueralto