Els grans deures a fer d’aquí al #27s2015

El darrer CEO ens mostra el camí. La derrota del Sí es fonamenta en els 21 punts d’avantatge del No entre els majors de 65 anys, essent que els partidaris de la independència s’imposen en totes les franges d’edat per sota dels 50 anys. Treballar la fiabilitat i la credibilitat del projecte independentista ha de ser una prioritat, que passa sobretot per l’àmbit de les institucions. Cal articular una proposta molt sòlida i debatre-la públicament tant com sigui possible mirant d’arribar als sectors de la tercera edat de les àrees metropolitanes. Amb presència preferent de persones de perfil tècnic: homes com ara Joan Iglesias pel que fa a la Hisenda, Carles Viver en el terreny institucional i Amadeu Altafaj en l’europeu són (i ho han de ser encara més) fonamentals. En sentit contrari, cal deixar caure, d’una vegada, el lliri de la mà i començar la nostra pròpia campanya de la por: un retrat en cru de les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de quedar-nos a Espanya. Parlem clar: avi, sense la independència, en pocs anys no tindràs pensió.
 
Del punt de vista dels partits i de la societat civil cal passar el rasclet en tots i cadascun dels espais de frontera, insistint en el fet que, més enllà de l’autoengany del que ens agradaria en un món ideal, no existeix per a l’afany regenerador del nostre país cap alternativa política real a la independència. Mentre el temps ens ajuda a posar cadascú a lloc, CDC té la responsabilitat de portar de la mà Unió cap a la integració en la majoria sobiranista; això passa per posar-hi tota la paciència del món fins al  vespre del 14 de juny, quan es produirà la marxa definitiva de Josep Antoni Duran i Lleida. ERC, tal i com ha estat prioritari per a l’Oriol Junqueras des del minut u del seu accés a la presidència del partit, ha de treballar les relacions amb l’antic tros socialista, especialment a les àrees metropolitanes. Finalment, la CUP ha de pentinar l’espai d’esquerra més radical i anticapitalista, fins i tot ajudant a fer el pas als sobiranistes desencantats d’altres formacions properes a aquell àmbit que han optat per fer-se l’hara-kiri amb el seguidisme d’un Podemos cada dia mes sucursalista. Tenim gairebé 200 dies per treballar en tots aquests fronts: és temps suficient per bastir la gran victòria de la nostra generació.