Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

Els carters diuen prou (02/11/2015)

Els carters diuen prou (02/11/2015) Les autoescoles tenen milers d’aspirants al carnet de conduir que no es poden examinar a resultes de la vaga d’examinadors de la Direcció General de […]

Vicenç Plans
Vicenç Plans 02/11/2015

Els carters diuen prou (02/11/2015)
Les autoescoles tenen milers d’aspirants al carnet de conduir que no es poden examinar a resultes de la vaga d’examinadors de la Direcció General de Tráfico (DGT), tot provocant un tap de grans dimensions en la seva feina i gran perjudicis i molèsties a milers de joves, principalment.  La DGT és un organisme públic depenent del Ministeri del Interior que no està reaccionant davant aquestes demandes laborals. L’origen del problema són les condicions de treball: horaris molt dispars, obligació de comunicar en el moment els resultats de l’examen, constant actualització de continguts i d’ambients de treball,…
Tot plegat no seria del tot greu si no fos perquè aquests funcionaris no van demanar ésser examinadors de carnets de conduir. La seva gran majoria són funcionaris de Correos que el 2008 va ésser privatitzada pel govern del Partit Popular, tot cercant mesures còmodes, a primera vista, per a reduir el dèficit públic i així afrontar la solvència financera de l’Estat espanyol. Durant el procés de privatització de Correos, es va oferir als seus empleats que si volien continuar essent funcionaris tenien que acceptar d’altres destins. La majoria dels que no van voler passar a ésser personal laboral fix de la nova empresa postal de propietat pública van ésser recol·locats en diferents serveis burocràtics de l’administració general de l’Estat.
Una part d’ells es va enviar a la DGT per examinar els aspirants al carnet de conduir. El que no sabien, malgrat un breu curs de formació, del tot insuficient, és que això no era gens agradable i, fins i tot, perillós. La pressió a la que estan sotmesos aquests funcionaris, en el contacte directa amb professors d’autoescola i els seus alumnes, en esgotadores jornades de conducció real, és difícil de comprendre. La majoria d’ells ara voldrien canviar i abandonar aquest destí, ingrat i desprestigiat, però el govern espanyol, des de la Moncloa, no en volen sentir parlar i no atenen preguntes sobre aquest delicat col·lectiu, que s’ha vist obligat a recórrer a la dràstica decisió de la vaga, tot perdent ingressos i tranquil·litat.
Des de les instàncies governamentals espanyoles, durant la crisis financera, s’ha fet, de forma calculada, enginyeria social, com en certa mesura es fa en els règims totalitaris comunistes, a fi de planificar i programar els serveis públics. En aquest exercici de despatx, on el paper tot ho aguanta, es van planificar, entre d’altres transvasaments de personal entre ministeris,  com qui mou cadires. Així, els funcionaris de Correos, d’un dia al següent van passar a ésser funcionaris del Ministeri del Interior, assumint la delicada tasca d’avaluar les capacitats de conducció de milers de funcionaris.
Entre lliurar una carta certificada o bé realitzar una tramesa de diners i assumir funcions de control i revisió dels conductor hi ha un abisme, tot i que des de la Moncloa això no és important ni cal tenir-ho en consideració. Aquest col·lectiu de treballadors públics no està disposat a aguantar més aquesta situació. Alguns examinadors han rebut agressions o pateixen disfuncions psicològiques.
No poden aguantar més, sobretot si els seus nous caps, des de la Moncloa, ni tant sols es pregunten les raons dels seu patiment i abandonament. El govern espanyol serà inflexible i no donarà el braç a tòrcer, ja que, en cas contrari, estaria reconeixement una cascada de decisions totalment errònies, fetes al marge dels treballador, en un “ordeno i mando” seguint un estil caduc i anacrònic per tothom. Aquests funcionaris van ésser enganyats, manipulats i ara ignorats. T
ot plegat té molt a veure amb la manera d’entendre la política i l’exercici de les potestats públiques per part de l’executiu central, sigui en relació amb els seus ciutadans i territoris, però també, ves per on, també amb els seus propis funcionaris. Els carters, cos secular de la presència pública arreu on siguin, no obstant això, ara s’han plantat, i diuen prou. Estan disposats a pressionar fins on faci falta.
El seu treball d’examinadors no és un tràmit burocràtic ni una mera revisió de coneixement. És molt més. El contacte amb joves sense ofici ni benefici, amb persones que ja no tenen diners i necessiten conduir, amb immigrants de món sencer que no tenen convalidada la llicència, amb persones castigades per la societat pels quals conduir és vital,… I molt més! Qui ho vulgui ignorar, com passa des de la Moncloa, certament té un problema. El més greu és que el Partit Popular, ni tant sols se n’ha preocupat, viu aliè a la realitat catalana, àdhuc l’espanyola.
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook